Pàgines

dimarts, 30 de juny de 2015

COSTERILLOU, un altre dia

El meu desig d'acostar-me de nou al Pirineu i assaborir-ne les seves vistes des d'una magnífica cresta, ha estat frustrat.

Ens havíem plantejat inicialment de provar d'empalmar les dues crestes, Diablo i Costerillou, una proposta agosarada per culminar en una sola jornada. Després d'assumir que no som en Kilian i trobar-nos dues cordades a l'aparcament de l'embassament de La Sarra que anaven a fer Costerillou ens vam decidir. Entre les cordades hi havia un vell conegut de mon germà, del CADE.

La prudència deia que calien grampons i naltros no en portàvem, però des del refugi ens van informar que si anàvem amb corda de més de 50m no calien ja que podríem rapelar la bretxa de Latur fins a baix i ja no hi hauria pendent.


L'entrada a la cresta, al mig l'Aguille d'Ussel

Degut la nostra hora d'arribada vam descartar de pujar a fer el bivac, ja que havíem de caminar majoritàriament a les fosques. Així doncs dissabte ens llevàvem a les 05h i sortíem amb els frontals a les 05:35h, carregats com mules (ferralla, cordes, menjar...). Amb dues hores érem al refu i, abans de les 10h, érem a peu de cresta. Mentre patíem per la dificultat de travessar petites geleres sense grampons per arribar a la paret, vàrem veure que els companys ens duien avantatge, ja estaven a la Torre Costerillou. 
La Torre Costerillou 

D'aquest punt vam iniciar el descens, en veure caure un company que va quedar malferit i penjant de la corda. Calia donar avís al servei d'emergències i el telèfon no responia. Gat vell és àgil, impossible seguir-li el ritme a mon germà, així que vaig calmar l'espant i la decepció, gaudint de les marmotetes que se'm creuaven i de la solitud pirinenca.

Després de la birra al refu, vam decidir anar cap avall. Si volíem ajudar, ni que fos fent servei de taxi, havíem de poder comunicar-nos amb el món. Des de La Sarra la cobertura també és dolenta. Ni Jaca, ni Huesca. A quin hospital doncs?? Des del servei de muntanya de Jaca em deien que encara s'estava duent  a terme el rescat. I era obvi, un rescat en paret d'aquell tipus requeria el seu temps. Finalment, després de dinar a la furgo vam decidir tornar (tot i que jo no volia) i ja prop de Huesca em sona el telèfon, era un Guardia Civil molt enrotllat (mai hauria dit que escriuria una frase com aquesta) que em trucava per dir-me que portaven el company a Huesca. Ens desviem! A l'hospital ens tornen a dir que aquí no ha arribat cap helicòpter. Quan ja marxàvem assumint que no obtindríem més respostes, trucaven d'urgències i es començaven a sentir les aspes. És aquí! Molt amablement vam aconseguir la informació que perseguíem, saber en tindria per un temps de baixa però que se'n sortiria. En veure que no podríem ser útil vam retornar cap a casa.

De camí postulàvem un llibre que vull escriure que, de moment no desvetllaré, però podria ser molt interessant i divertit. Si tira endavant ja us demanaré ajuda! Una altra cosa que vull compartir és, si no hi ha piades ni ressenyes clares a internet és que aquest repte no hi va ni quisqui, per alguna cosa serà no? Ja entenc que veient la caravana que hi havia a la bretxa Latur per pujar al Balaitus per la via normal a hom se li treguin les ganes però... m'enteneu, oi? 



divendres, 19 de juny de 2015

amb els Timbalers del Vi d'Alella

Ja fa 3 anys que Txacum i Timbalers del Vi d'Alella ens reunim a la platja de Cabrera per fer un assaig obert, una tarda en la qual compartim les nostres cançons, sense necessitat de quedar bé amb ningú, només per gaudir-ne entre tots. Algunes cares canvien any rere any, però els somriures de complicitat són els mateixos.

Estem a punt d'encetar l'estiu i, amb ell, la temporada de bolos i correfocs. De ben segur coincidirem amb ells tocant i sempre tindrem el gust d'acabar tocant plegats la Mascletà o la Bisbal.
Darrere de tot això hi moltes hores d'assaig i dedicació. Txacum no estem en el nostre millor moment, hem tingut forces baixes i manca cohesió i motivació. La reacció és en cadena, si veus la gent del teu voltant amb poques ganes de tocar és molt difícil motivar-se i gaudir assajant. Jo em demano a mi mateixa i la resta del grup que, un cop darrere les baquetes, traguem deixem enrere la boira i procurem gaudir tocant. No sempre és fàcil, però val la pena intentar-ho. Som una banda, som un grup i cadascú és essencial. Si algú no ho dóna tot, la resta ens quedem enrere. Però, en canvi, si tots ho donem tot, el creixement és exponencial. Som-hi Txacum, que despertis molts somriures i ballaruques durant aquest estiu que comença!

dijous, 18 de juny de 2015

Dolça ballarina

Diumenge passat vaig gaudir del festival de dansa de l'Aula de Dansa de Sant Pol. En altres ocasions em tocava treballar-hi coordinat-ne els detalls, però enguany hi vaig assistir amb voluntat pròpia per veure la Siurana, una petita ballarina. 


D'entre els balls que va participar, el més emocionant, el del Cabaret. Amb aquell vestit, la mirada concentrada i el cabell recollit feia caure la baba a tot el públic, en especial als seus familiars. Més enllà de totes aquestes emocions, les petites ho van fer molt bé. Em recorda les meves ballades d'esbart. Ara entenc que no com gaudien els meus avis, pares i oncles quan em venien a veure. Quantes hores devien passar amb la càmera de retratar a punt fins que sortia a ballar el ball de pedretes o el patatuf.


dimarts, 16 de juny de 2015

El Secret

Jo em defineixo com una persona de pensament científic, tinc la necessitat de demostrar i entendre qualsevol teoria. Malgrat tot, vaig llegir "El Secreto", un regal oportú procedent d'una persona molt especial. 

Em vaig endinsar en la lectura mirant d'entendre que possiblement era un fenòmen que no tenia explicació física però que sí que podria arribar a comprovar que es proudueix. Es basa en una llei d'atracció de tot allò que passa per la nostra ment. 

"El Secreto: Todo lo que está llegando a tu vida, tu lo estás atrayendo a tu vida y lo estás atrayendo hacia ti por virtud de las imágenes que mantienes en tu mente. Es lo que estás pensando. Cualquier cosa que esté en tu mente la estás atrayendo hacia ti."


M'ho he cregut, i sentirm-me responsable dels meus pensament i d'allò que em succeix em fa sentir més viva, més optimista... I la primera prova de l'atracció d'allò que penso és allò que us vull explicar. Vaig començar a treballar a l'Ins Alella, sense saber quan plegaria i arriscant-me a plegar massa tard per obtenir nous nomenaments abans que acabés el curs. Però, a més, tenia la Patum en mig i, treballant, era molt agosarat anar-hi. Vaig disitjar, visualitzar i verbalitzar que acabaria la feina a Alella per poder gaudir de la Patum i que, malgrat fos impossible, em nomenarien tornant de la festa. Ho donava per perdut quan el 12 de juny em van nomenar per dues setmanes fins a final de curs a Premià. Faig vots d'alegria i agreixo la sort que tinc. Però serà casualitat o és justament perquè jo ho desitjava amb totes les meves forces?

Si voleu indagar sobre els principis en que es basa "El Secreto": http://www.thesecret.es


dilluns, 8 de juny de 2015

Patum 2015


No podia ser de diferent manera. Quan vaig saber que se m'acabava el nomenament uns dies abans de Patum no podia evitar celebrar quedar-me sense feina, d'aquesta manera podria viure i gaudir plenament de la Patum. Així va néixer la idea de pujar el dimecres i donar la benvinguda a la Patum, amb un passacarrers íntim i autèntic. Dijous Patum lluïment a ple sol i vermut a Cal Negre. Per renovar les forces i espolsar el sutge incrustat amb la suor un banyet recuperador a l'Abaells, com ja és tradició.
Una gran patum completa marcada per la celebració dels 125 de les comparses de la Guita Xica i els Nans Nous i d'altres salts especials i a les fosques.
Divendres, després de consultar els nomenaments amb el mòbil des de la furgo ens llevem. Banyet a la Baells, dinar i tornem cap a Sant Pol ja que les nebodes s'han donat a de baixa a la Patum infantil d'última hora.
Després d'un respir amb brisa submarina, però encara amb gust a barreja, tornem a pujar diumenge. Primer a veure a l'oncle Betagarri a Avià, sempre amb les seves batalletes. I de seguida cap a un Patum que aparentava que seria tranquil·la després del senyor ruixat que havia descarregat. I així va ser, es saltava molt bé en tot moment i el segon salt de plens va ser dels memorables, així com també els tiravols.
Després de ballar unes sardanes se'm feia dur acomiadar-me, així vam estirar un xic més fins acabar la Patum dels pobres a la Plaça Sant Joan, magnífic! La Patum de diumenge va ésser una Patum de comiat: "adéu Convergència adéu!" cridava eufòrica la plaça!

Gràcies als berguedans que m'acolliu cada any, gràcies als grans amics i acompanyants de l'Ametlla, gràcies als qui només aconsegueixo veure un cop l'any entre glop i glop de barreja. Gràcies per una Patum més, tant especial com les anteriors. Cada vegada més a prop... hom sap que friso per aconseguir ballar un ple.


dilluns, 1 de juny de 2015

Inaugurat el nou rocòdrom del GEM

Dissabte passat vaig gaudir amb els malgratencs d'una jornada carregada d'il·lusió, en la qual tothom va poder conèixer les noves instal·lacions del GEM i tastar diferents espais (inflables, tirolina, pont de mico...). Una pausa per carregar forces al migdia amb una paella multitudinària i tot, amb la companyia de la família. Sens dubte, les meves nebodes són les que varen gaudir més... i van estrenar el roco abans que jo!

Em vaig passar el dia posant i traient arnesos, guiant la canalla pel pont de mico, però vaig gaudir tant com ells. Tan sols calia veure el seu somriure i el de l'equip amb qui compartia la feina. Per acabar una cerveseta amb tots els col·laboradors i un petit tast del rocòdrom. Un dia esgotador però genial.

L'INS Alella deixa empremta

El meu pas per l'INS Alella ha estat breu però intens. Una gran oportunitat per endinsar-me al món de l'ensenyament públic en un institut petit, amb un claustre familiar i un alumnat tranquil en general. Amb aquesta substitució m'he pogut endinsar altre cop al món del ésser vius amb els 1rs estudiant al laboratori les cèl·lules, els bacteris o els fongs. Tornar a tocar microscopis després de tants anys m'ha demostrat que de res es perd la pràctica.



Sé que no serà senzill sentir-me tant ben acollida com aquí, però estic molt agraïda d'aquesta magnífica oportunitat, a la qual m'he brindat amb tots els meus sentits per fer-ho el millor que he sabut. Estic segura que els meus alumnes hauran après coses, però tot el que jo he après amb ells ha estat molt. 

Una inquietud nova m'ha permès sentir-me útil i valorada com feia molt de temps. Espero a patir una mica més abans d'afirmar que m'hi vull dedicar, però de moment té bona pinta.