Les xarxes socials han esdevingut un aparador on mostrar totes les activitats que fem a la muntanya. Fins aquí, res és estrany, doncs les activitats sempre s'han piat en un gran ventall d'espais (webs, blogs, fòrums...) on s'ha perseguit, sobretot, l'intercanvi d'informació.
Ara bé! Hi ha quelcom d'aquests aparadors que em fa molt mal d'ulls: la quantitat de noies, suposadament alpinistes, que s'exposen en primer pla davant de la càmera a tota hora (sovint en format selfie) per ensenyar pit i cuixa. Sempre maquillades i pentinades a la perfecció, amb les ulleres de sol més fashions i la roba més arrapada i llampant del mercat.
Però allò més preocupant és l'elevat consum d'aquesta imatge, on preval el cos d'una dona davant de l'activitat que realitza o el seu entorn. Tan gran és aquesta demanda, que les marques esportives més importants hi donen suport.
Així doncs al mateix temps que una marca patrocina grans alpinistes com Oriol Baró o Roger Cararach també patrocina dones de molt baix nivell que venen el seu cos, imagino que no us calen exemples. Personalment penso que és un insult per a totes les alpinistes de veritat que s'hi deixen la pell sense ajudes i que es mantenen a l'anonimat.
Per acabar, dir que m'avergonyeixo d'aquest món masclista on els homes tenen un valor diferent que les dones, on es valora més el cos d'una dona que el seu coneixement o recorregut. I m'entristeix pensar que el jovent creix i aprèn envoltat d'aquests valors.