dilluns, 12 de juliol de 2021

La carn es ven i es compra al mercat


Les xarxes socials han esdevingut un aparador on mostrar totes activitats que fem a la muntanya. Fins aquí, res és estrany doncs les activitats sempre s'han piat en un gran ventall d'espais (webs, blocs, fòrums...) on s'ha perseguit, sobretot, l'intercanvi d'informació.

Ara bé! Hi ha quelcom d'aquests aparadors que em fa molt mal als ulls: la quantitat de noies, suposadament alpinistes, que s'exposen en primer pla davant de la càmera a tota hora (sovint en format selfie) per ensenyar pit i cuixa. Sempre maquillades i pentinades a la perfecció, amb les ulleres de sol més fashions i la roba més arrapada i llampant del mercat. 

Però allò més preocupant és l'elevat consum d'aquesta imatge, on preval el cos d'una dona davant de l'activitat  que realitza o el seu entorn. Tan gran és aquesta demanda, que les marques esportives més importants hi donen suport. 

Així doncs al mateix temps que una marca patrocina grans alpinistes com Oriol Baró o Roger Cararach també patrocina dones de molt baix nivell que venen el seu cos, imagino que no us calen exemples. Personalment penso que és un insult per a totes les alpinistes de veritat que s'hi deixen la pell sense ajudes i que es mantenen a l'anonimat.

Per acabar, dir que m'avergonyeixo d'aquest món masclista on els homes tenen un valor diferent que les dones, on es valora més el cos d'una dona que el seu coneixement o recorregut. I m'entristeix pensar que el jovent creix i aprèn envoltat d'aquests valors. 


diumenge, 27 de juny de 2021

Depressió postcalcària

Després de tastar i gaudir durant uns quants dies del calcari més impressionant que he escalat mai sento un petit buit. Aquest sentiment em desmotiva força a l'hora de buscar projectes al meu entorn ja que sé segur que no hi trobaré aquella qualitat, ni una quantitat semblant de metres. Suposo que és una etapa transitòria i que aviat em tornaré a enamorar de la màgia del conglomerat la nord montserratina o del calcari clar de lluna berguedà.

Potser m'ajudi parlar una mica de les vies que hem pogut gaudir a l'entorn de Picos d'Europa, un indret que et roba l'atenció de les nostres mirades des del moment que ens hi endinsem amb la furgoneta. Captiva per la quantitat de roca que hi ha, pel seu color verd en tot el seu entorn i pels forts desnivells que hi ha entre valls i muntanyes, que fan creure que hi deu haver racons que són molt inaccessibles i que encara no han estat gaire explorats.

Els nostres objectius eren Picu Uriellu i Peña Santa, dues destacades en qualitat i quantitat de roca. Però tots sabem que la meteo en aquelles terres és capritxosa. La pluja i una forta onada de calor ens van obligar a reconduir la nostra activitat.

Dia 1. GIZON BERRI BAT NAIZ al Picu Uriellu (550m, 7b+) ******

Vam caminar fins el refugi Vega de Urriellu (2h) endinsats en una boira espessa fins que vam travessar la línia del mar de núvols abans d'arribar al refugi, vora les 9h. El nostre objectiu era la Rabadá Navarro, però en arribar a peu de via hi havia una cordada al 2n llarg i així que vam optar per avançar el plat fort (previst per a l'endemà). Vam amagar alguns friends i tascons a peu de via i a escalfar amb 7b+ (que òbviament vam fer en A0). Al damunt nostres diverses cordades en vies del voltant.

mar de gotes d'aigua de l'L3 de la Gizon

Quin viot! Sabíem que seria exigent, però no m'esperava que fos tan acollonant! Força obligada però no exposada tret d'algun moment molt puntual. El sol ens apareix just a la travessia de la Rabadá i ens penalitza molt, però seguim fins els cim. Finalment fem la baixa corrent per arribar puntuals al sopar del refu.

DIA 2. RABADÁ-NAVARRO al Picu Uriellu (750m, 6c+) ******

Dubtàvem si fer aquesta o una altra via o una altra, temíem que l'endemà de la Gizon ens semblés poca cosa... Poca cosa??? Vam quedar al·lucinats d'escalar una via tant guapa i amb tanta història que remunta als anys 60. Per sort, aquest cop no ens va atrapar el sol.

mítica travessa de la Rabadá Navarro

DIA 3. ESPÍRITU LIBRE al Desfiladero de Cares (220m, 7b) *****

Esquivant el sol vam buscar en plat més tranquil, sense caminar molt i sense haver de matinar i així tenir temps de digerir el "cachopo" del sopar de la nit anterior a Sotres. Via soprenentment bona amb roca impressionant, una mica bruta per líquens ens alguns llargs. 

A la Espíritu Libre

DIA 4. FRAILECILLO LOLILLO al Frailón (400m 7b) *****

Si no fos per la merda d'aproximació li posaria 6 estels! Però quina selva és aquesta! Un desnivell considerable remuntat en mig de la jungla amb tota la vegetació molla per la boira es converteix en una veritable agonia que fa que quan trobem una tartera pensem que és un camí del glòria. En poc més d'1h som a peu de via, xops.




dilluns, 3 de maig de 2021

Gràcies Panter!

La Panter (així la va batejar un vell amic) també es va fent gran i segueix fidel al meu costat! Acaba de fer els 300.000 i ja us podeu imaginar el grapat del llocs descoberts amb ella, la de gent que hi ha pujat, les vegades que hem vist sortir els sol juntes... 

Amb aquestes paraules i unes imatges li volia retre un petit homenatge per agrair la seva fidelitat, perquè mai no m'ha fallat i ha vetllat per mi en les llargues hores de viatges de tornada d'escarlar muntanyes llunyanes.


Tot a punt per a la rave dels 30, amplis i benzina i cap a Montalegre

Banyito a l'Abaells amb ressaca patumaire

Sortida del Gem al Cavall Bernat

Avui no escalem, oi Nanga? A Sadernes

Bon dia al campament! (Ceüse)

Lo bo i millor dels DIMACRENS!

Estudiant a Santa Cecília

De les millors companyies amb qui he despertat!

Les 4 femelles és festa assegurada!

Un dels dies que a Can Jorba no hi ha ningú...

Can Maçana, camí de Frares

Nevada del gener de 2021 a Crutics


dissabte, 10 d’abril de 2021

La furtadora d'ànimes

Furtadora d'ànimes és la nova via que vam obrir a Montrebei durant a la Setmana Santa de 2021. Com les vies del voltant, té trams de tot però el què és segur és que cal escalar i autoprotegir en tots els llargs i ens caldrà carregar l'artilleria major. El tram més difícil de la via, una travessia per una placa crustipànic (com diria el Ganxets) de roca taronja afilada és el més equipat.

Caldrà repetir els friends grossos per al segon llarg. El #4.5 és opcional si portem dos #4, però pot ajudar. La clau és deixar algun de gros per la part dalt.

En Santi ens segueix des del prat, a vista de prismàtics i amb les mans al cap, sense acabar-se de creure que li estan furtant la línia. 



L1, de la via Els fills de Solius...

Preparat per entrar a la placa de l'L3

Vibrant L3

Aquest bloc romandrà a la via fins que no passi el martell destructor d'en Santi Gracia...

Diedret desplomat L5

Des del prat, contents de la feina feta!

I com que ens encanten les vies amb bandes sonores, aquí teniu el tema que ens ha inspirat, que petin els altaveus mentre prepareu la motxilla o al cotxe tot arribant al prat!



dilluns, 8 de març de 2021

Forever young



Vaig rebre la topo i vaig anar a repetir la via 4 dies més tard. Per una vegada he pogut avançar-me al Pastes i fer la 1a repetició, com qui desembolica un regal. Una via guapa i matinguda malgrat les típiques feixes i trams de roca delicats. El que més em va agradar va ser la fissura de 6b de l'L8, que compensa, i en escreix, el tram de 7b descompost de l'L2, que no vam ser capaços d'alliberar. Una xapa afegida ha d'ajudar a les futures repeticions... Sort!

Just a la R1 vaig saber que no m'havien nomenat quan realment hi havia una substitució a Berga que em pertocava. Així que entrar en situació en el llarg de 7b em va costar. Malgrat els esforços vaig acabar posant uns totems que em van permetre passar (amb poc estil però molta comoditat).

La resta de llargs els vam anar traient, almenys de segon. Alguns llargs (concretament L3 i L7) tenen arribades a la reunió força tenses en flanqueig a esquerra que forcen la concentració també al de segon. Per nosaltres L4 no és més de 6b+, la resta de graus bastant apropiats. Al 7a del cinquè llarg no val a badar! De la topo sobra material...

No us la perdeu, de ben segur que xalareu!

Iniciant el tram de roca delicada de l'L2 (7b)

Fissura d'escàndol (L4)

Arribada a la reunió de L3


Explosiva arrencada de l'L5


Fissura de l'L6


Arribant a la R7
Jo atacant el bombo de 6c+ de l'L8, on vaig caure

dimarts, 16 de febrer de 2021

INGOVERNABLES, Cap de Ras, Àger

INGOVERNABLES perquè no volem ser els titelles de cap govern en el qual les autoritats se salten la llei per al benefici propi. INGOVERNABLES perquè no deixarem d'expressar allò que pensem malgrat tenir por de ser empresonats per fer-ho. INGOVERNABLES perquè desobeïm les lleis que no creiem justes. INGOVERNABLES perquè pensem.

Esteu a punt de conèixer INGOVERNABLES, una via nova d'escalada al Cap de Ras d'Àger, oberta aquest febrer per en Pau i l'Estel. 


INGOVERNABLES és una via semiequipada que progressa entre les plaques fent el mínim ús del trepant, buscant sempre la roca de millor qualitat i intentant no envair el terreny de les vies veïnes. És inevitable el pas per diverses feixes que treuen un xic de continuïtat a la via. Us en compartim una bona ressenya on podreu comprovar que, sense ser una via exposada, cal escalar i completar les assegurances. Gaudiu-la tant com nosaltres i feu-nos arribar comentaris sobre la via i la graduació. Algun valent/a que alliberi l'Ae de la panxa inicial del 7è llarg?

Inici de la via

Placa de l'L2, la festa comença!

Flanqueig final de l'L2

Placa explosiva de 6c+ (L3)

Placa d'inici de l'L6

Per postres, bavaresa i placa (L8)

I acomiado la piada amb la banda sonora de la nostra via!👿

divendres, 22 de gener de 2021

2020: escalar menys i explorar molt!

El 2020 ens ha marcat a tots, però per més obstacles que em posin no aconseguiran separar-me de les muntanyes! He escalat tant com he pogut i quan he pogut ha sigut encara més especial! He passat llargs períodes amb l'excel en blanc, però el llistat de vies pendents no ha parat de créixer!

En total 20.207 metres escalats en paret i 87 vies llargues arreu d'Europa. De totes elles en destaco una selecció de vies 5 estels, de les imperdibles. 

Tot i que no apareixen a la llista, els meus grans descobriments de l'any són les petites grans parets del meu voltant: Roca Gran del Ferrús, Canalda i Busa, parets de conglomerat sovint delicat on tenim l'oportunitat d'escalar-hi, gairebé sempre, sols.

Anar-hi, anar-hi, anar-hi! Que cap confinament ens enterri les nostres passions. Visca el Bergadà i el conglomerat de Capolat!