Pàgines

dissabte, 2 de juliol de 2022

Per molts anys Infernal!

Quan arriba el 20è aniversari d’una filla suposo que qualsevol mare s’atura un moment i fa una mirada enrere per assimilar el creixement i l’evolució. Jo filles no en tinc, però fa 20 anys vaig participar del naixement d'una colla de diables, La Infernal de la Vallalta, i fins fa pocs anys li he brindat gran part del meu temps, dedicació i coneixements. Ara, és tot un orgull veure que camina sola. 

Gràcies a la Infernal he conegut molta gent i hi he fet bons amics/gues. Sempre intentant que tothom hi tingués cabuda i la gent sentís una bona acollida, perquè cada persona que ha passat per la colla ha posat el seu granet de sorra i captar gent jove i amb compromís sempre ha estat molt necessari. Hi ha persones molt especials amb qui he compartit molts moments sota el foc i que vull recordar en veu alta: Carles, Marta, Marcel, Joan, Pep, Arkaitz, Anna, Vicent, Ferran… 

També és cert que en moments determinats he viscut patiment i angoixa. Sense entendre ben bé per què, patia nervis i febrades quan s’apropaven grans correfocs. M’havia dedicat tant, que no podia permetre que sortís res malament. Controlar aquestes pors també ha estat tot un aprenentatge, així com també aprendre a fer un pas enrere.

La pólvora i la percussió han estat l'objectiu principal de la colla, però La Infernal sempre ha estat oberta a participar i organitzar altres activitats culturals i de col·laborar amb altres entitats o amb l’Ajuntament. I, ja que traiem el tema, l’ajuntament de Sant Pol no ens ho ha posat mai massa fàcil. Des que vam començar tenim un espai de 9m2 en un terrat del sindicat on tot cau a trossos. La banda de percussió ha hagut d’assajar fins i tot sota ponts perquè ens han fet fora de tot arreu. I pel què fa a subvencions darrerament ens ignoren. 

Desitjo de tot cor que aquesta espurna no s’apagui mai. Que aquest infants que avui ja cremen amb nosaltres a la colla infantil siguin el relleu de per demà i que puguin aprendre i compartir molts bons moments, com ho he fet jo. 

Per molts anys Infernal! Gràcies a tots els diables i diablesses que ho heu fet possible!

Vilaseca, Trobada de Diables dels Països Catalans (2003)

Correfoc Festa Major de Sant Jaume, Sant Pol (2009)

Els timbalers d'Alella, fidels acompanyants

Txacum al 1r correfoc de FM de Sant Pol (2013)

La família al correfoc de Sant Cebrià (2013)

dimecres, 22 de juny de 2022

Patum

La meva primera Patum com a berguedana, molt completa i desitjada des de fa 3 anys. 

Després de viure la Berga del confinament, fosca i apagada, és tot un plaer reviure el caliu de la festa, les seves olors i la seva música i és tot un orgull celebrar els més de 400 anys d’història del tabal, la guita grossa, les masses i els plens. 


Però l’econtre més màgic de tots és el fet de tornar a veure aquelles cares conegudes, amb barret o sense, però sempre amb un somriure. La mateixa màgia que fa retrobar vell amics que, com jo, anhelaven aquest moment.




És molt bonic sumar nous patumaires a la meva petita comparsa, com en Pau, que m’ha acompanyat a quasi tots els salts i ha sabut entendre i respectar la meva febre patumaire.

I també m’ha quedat molt clar que enguany és la darrera infantil que gaudeixo ja que tant l’Heura com la Siurana han crescut molt en 3 anys i ja no necessiten la tieta dins de la plaça. Serà tot un orgull poder-les introduir a “la Patum dels grans” quan ho creguin oportú.


Malgrat no em va tocar cap salt per sorteig he viscut una patum molt completa, de dimecres a diumenge i treballant tots els matins. La clau, unes bones migdiades i la barreja ben lluny, tan sols olorar-ne el seu perfum. Tornar a casa sense passar per cap giratori, fer un dutxa per treure la negror de pólvora, una estona d’aclucar els ulls abans que soni el despertador i a treballar amb un somriure com si res. 




Tanco la Patum dedicant els darrers tirabols a una persona estimada que desperta cada any, quan sent el so del tabal fent tremolar el terra, per reviure la festa al meu costat. Fins l’any vinent oncle!


diumenge, 29 de maig de 2022

NAKBA, Paret del Migdia

Una línia curta però molt bonica, amb roca excel·lent, força mantinguda i totalment equipada. És ideal per combinar amb la veïna Satan, amortitzant així l'esforç de la pujada. Es pot rapelar amb corda simple de 60m o bé sortir caminant i anant a buscar la canal del Micos. Una proposta interessant per les tardes caloroses ja que la paret està a l'ombra i hi bufa l'airet.

Ens estrenem en obertures al massís de Montserrat, cosa que ens fa sentir una barreja d'emoció i respecte. Obrir per baix en un conglomerat compacte com Montserrat requereix enginy i valentia, doncs gairebé sempre toca desenfundar el trepant sense altra ajuda que les nostres extremitats i, de vegades, cal escalar forces metres abans de trobar un punt mínimament còmode que ho permeti. Per això, estic molt agraïda i orgullosa del gran aprenentatge que m'enduc.

Vam enllestir la feina el passat 15 de maig de 2022, data la commemoració del 74è aniversari de l'expulsió del poble palestí. NAKBA, que en àrab significa "catàstrofe", és el mot utilitzat per designar l'èxode palestí. Amb aquesta via volem reivindicar la llibertat de Palestina i la de tots els pobles oprimits.

 






Que la gaudiu!



diumenge, 24 d’abril de 2022

Escalades a Còrsega

 L'île de beauté, une montagne dans la mer.

L’illa m’ha captivat. M’esperava trobar un paisatge muntanyós amb parets de granit, però la nostra estada (pel meu gust massa breu) m’ha ensenyat que l’illa de la bellesa, com li diuen els francesos, és molt més que això. Amaga grans muntanyes, nevades fins i tot a l’abril, assentades sobre valls salvatges. Sempre allunyades de la civilització i amb nombroses parets al voltant gaudeixen del la banda sonora de l’aigua que les drena amb traçats abruptes i que fan del tot impossible resistir-se a un bany, malgrat el fred. 


La seva orografia és allò que la fa tant especial però també allò que farà abstenir-se als al·lèrgics/es a caminar i a la grans distàncies de carretera per corbes i ports de muntanya. Resulta difícil trobar escalades de menys d’una hora d’aproximació i per desplaçar-se d’una zona a una altra de l’illa són necessàries unes dues hores de corbes. Per això, en la nostra estada de 7 dies vam explorar 4 zones: Aiacciu, Bavella, Corti i Portu.


Vàrem trobar una illa molt tranquila, pràcticament deserta. Escalàvem quasi sempre sols i enlloc vam trobar aglomeracions, però són diverses les pistes que ens fan creure que en temporada alta, aquesta calma es pot veure trencada per la forta pressió del turisme. Un exemple n'és la prohibició de dormir o acampar a tots els aparcaments de les carreteres secundàries que condueixen a punts de sortida de excursions, barrancs o escalada.


Atracant al Port d'Ajaccio



LES NOSTRES ESCALADES 


Vam tenir la sort que no va ploure ni un sol dia, tant és així que vam conèixer poca cosa que no fossin parets i no hi va haver dia de descans. Això va fer que haguéssim de renunciar a escalar alguns dels cogombres que ens havíem proposat inicialment perquè no era viable escalades molt llargues amb grans aproximacions i desplaçaments de cotxe. Vam prendre el ferri a Toulou (prop de Marsella) cosa que ens va permetre també, escalar els dies d’aproximació i retorn a Calanques (vies 1 i 9) , un massís desconegut per nosaltres gens salvatge i molt massificat, en comparació al nostre destí.


1. Anaconda, Belvédère sector, 170m, 7a (6a+ oblig) + Le bitard à rudiste, Ouvreur de bouse, 120 m, 6a (V+ oblig) (Cap Canaille, CALANQUES) ****

Escalades de tarda sobre el mar, fent temps abans d’agafar el ferri cap a Còrsega. Roca diversa, aproximacions amables!



2. Péché véniel, Rocher des Gozzi (Aiacciu). 220m 6c+, (6b oblig) ***** Aprox: 1h30

Una zona propera al port que ens permet aprofitar el dia. Via guapa, força equipada i amb molt d’ambient a la part de dalt. Vam aproximar per dalt i creiem que és millor l’opció des de baix, que no descriu a la guia. Una bona presa de contacte amb l’escalada en granit 3D i en desplom.





3. Jeef, Punta d’u Corbu (Bavella). 350 7b, (6b+ oblig) ***** Aprox: 1h30 (o més)

Una paret imperdible, que apareix a la portada de “Parois de legende” d’A. Petit, és la Punta d’u Corbu al preciós massís de Bavella, un caos d’agulles que segurament ens faran emprar més temps del previst a l’hora de trobar el camí apropiat. La via escollida no ens deixa indiferents ja des del primer llarg, doncs cal concentrar-nos i confiar en la bona relació que estableixen la sola dels nostres gats i el granit adherent de la vall. Una via que obliga a escalar però amb les grans dificultats molt concentrades.




4. Acqua in bocca, Theghie Lisce (Bavella) **** 300m, 7a (6b oblig). Aprox:1h15

No volíem marxar d’aquesta vall sense fer un altre tast i vam escollir aquesta via, molt variada amb tirades de placa ramposa super fina, offwidth agònics i amb els característics tafonis. Li manca, però, un xic de verticalitat.




5.  Le bonheur est dans la pré, Russulinu (Valle du Tavignano) 200m 7a (6b+ oblig) ***** Aprox: 1h30

Fa mandra pensar que caminarem més estona que no pas escalarem, però en aquest cas, val molt la pena. L’entorn, com sempre, d’allò més salvatge; la via, increïble de baix a dalt, amb dues primeres tirades espectaculars i una darrera d’escàndol! Toca jugar amb empotraments de mà i tècnica de fissura. Molt mantinguda en dificultats i amb totes les reunions super còmodes. Un luxe!





6. Giratempu, U Cervellu. 260m, 6c+ (6b oblig) **** Aprox: 45min

Un dia pensat per a descansar les cames i no fer massa kilòmetres. Una via no tan excepcional, prou variada amb dificultats concentrades en bons desploms i no no val a badar en certs moments. 


 


 



7. La finé équipe, I Cascioni. 420m, 7a (6b+ oblig) ***** Aprox: 1h20

Sens dubte, el viot del viatge quant a longitud, dificultat i exigència. Casualment ens va coincidir un dels dies més calorosos i tot i que la paret és orientació oest, ens vam escaldar força a la segona part de la via, la més difícil. Es tracta d’una via oberta el 2015 per els cadell de l’A. Petit (de l’FFCAM), on hi trobem ben poques expansions. Tirades de tot tipus, algunes més mantingudes que d’altres, però en totes cal escalar i trobar el traçat apropiat entre el mar de tafonis i fissures. La calor transforma el granit adherent en tacte patinós que fa por. Acabem optant per l’opció més ombrívola de baixar caminant pel darrera, una forma poc usual de descens a jutjar per la presència d’esbarzers que cal travessar rapelant.


 





 


8. Ambata di melu, Golfe de Portu. 150m 6a+ (V+ oblig) Aprox: 2 min

Love climbing per una jornada de repòs actiu i amb el temps just per a prendre el ferri de tornada. Un lloc de somni, sobre el mar i amb alguna tirada que desploma molt més del que podríem haver imaginat. Acabem la jornada amb un banyet a la cala veïna.




9. Au-delà de la vertical, Concave 170m 7b+ (6b+ oblig) **** Aprox: 1h45 (CALANQUES)

Com que el ferri ens deixa a la costa francesa de bon matí encara fosc, aprofitem per cremar tota l’energia que ens queda abans de tornar a casa. Una via guapa, intensa i extremadament desplomada en les tirades 3 i 4, oberta per dalt als anys 90 i de caire esportiu. Trobem molt a faltar l’adherència dels darrers dies i sovint ens rellisquen mans i peus malgrat escalar a l’ombra. La massificació de la zona també ens fa enyorar la solitud que hem gaudit a Còrsega.



 




 



Tornem a casa cansats però satisfets, al·lucinats per la quantitat de roca que hem descobert i amb moltes ganes de tornar-hi, amb el trepant, i obrir alguna de les línies que aquests dies hem pogut imaginar entre màgiques formes del granit.


BIBLIOTECA


  • Rock around the world, grandes voies autour du monde.


  • Grandes voies de Corse, a la nova edició (2021) no hi apareix Bavella, perquè n’han fet una guia a part.