diumenge, 7 de gener del 2024

Sardenya

La idea d’escapar-nos per Nadal a l’illa de Sardenya em generava dubtes, d’una banda creia que eren pocs dies pel meu gust amb la combinació de ferris i, de l’altra, em preocupava passar fred. Doncs bé, no negaré que hagués allargat una setmaneta més guanyant dies de repòs, però la meteo ha estat immillorable. No ha plogut, cosa que ja no és sorprenent al clima mediterrani, i les temperatures han estat molt suaus (màximes de 17, mínimes d’11) cosa que ens ha permès escalar al sol o a l’ombra segons interès. Val a dir que, la majoria de dies, tan era l’orientació escollida perquè el sol tampoc l’hem vist pràcticament en tot el viatge.

Després de visitar un sector d’esportiva proper a Porto Torres (Roccadoria: Vies de continuitat guapes tot i que a voltes relliscoses) per aprofitar la nostra arribada, ens dediquem a explorar les parets de calcari de la costa est.

Sept ans de solitude, 390m 7a (6b+ oblig.), Punta Giradili *****

Encetem el viatge amb un viot! Una paret vertical i amb roca d’escàndol. La via mantinguda i variada amb plaques de gotes d’aigua (característics de l’illa), diedres i desploms. Aproximació en baixada i retorn sense desnivell, tot un luxe per escalar a la vora del mar. A totes les vies més destacables de la paret hi havia cordades quan vam arribar, de manera que optem per seguir amb l’objectiu inicial. Després de llargues estones d’espera a les reunions, la parelleta de joves italians ens deixa passar. A destacar el diedre desplomat de 6c+ de la setena tirada, un escàndol! Un joc discret de friends hagués ajudat a matar alguns alejes.

La millor tirada de la via


Amb vistes a Pedra Longa


Vistes de Punta Giradili des de Pedra Longa, llàstima!

Cromosomi Corsari, Pedra Longa, 180 6c (6b oblig) ****

Una vieta de caire més comercial que gaudeix d’aproximació i retorn breus, bones vistes i ambient marí. A destacar la tercera tirada de travessa desplomada amb molt d’ambient. El lloc atrau a multituds, millor cercar horaris poc freqüentats.





Stella di sangue, Bruncu Nieddu, 270 7b (6c oblig) *****

Un altre viot, en un entorn molt solitari. Hi força xapes en un estat força dubtós (molt oxidades), tot i que algunes ja han estat canviades. El joc discret de friends que portàvem va ajudar a assegurar l’equipament més dubtós. La via es pot dividir en dues parts ben diferenciades. La primera amb les tirades més dures i desplomades, segurament les més boniques i sorprenents. I la segona part amb tirades de 7a mantingudes, difícils (un xic collades) i obligades, on el cansament acumulat ja passa factura.

 



Oceano mare, Biddiriscottaï, 160m 6b+ (6b oblig) *****

Un espectacle: per la via, per l’indret i la sol·litud que hi vam viure. Només arribar a peu de via ja valia la pena. No tenia cap expectativa per la via, pensant que es tractava d’un dia de repòs actiu i em va sorprendre molt positivament per la seva verticalitat i l’abrasió de la seva roca, damunt mateix del mar. Un gaudí de baix a dalt.

Cova d'escalada esportiva de mocs impressionants de camí




Alfredo Alfredo, Monte Oddeu, 7a (6a+ olbig) ****

Una paret molt accessible amb vies per escollir i fins i tot combinar. La nostra transcorre per un diedre ben marcat (segona i tercera tirades). Tot i que la via és ben bonica, la vaig trobar equipada en excés.



Hotel Supramonte, Gola di Gorropou, 400m 8b (7c oblig) *****

Només vam visitar el peu de via, un congost allunyat per al qual cal pagar 1,5h de pateo fins arribar-hi i 5€ per testa per accedir-hi. Vam fer la nostra excursió de tarda, baixant de la Alfredo Alfredo, i gràcies a això, vam poder accedir sense pagar perquè el noi de la guingueta havia plegat, tot i que vam apurar el retorn a negra nit. La via tenia prou magnesi (com desploma aquella gorja és normal) i per ser una via del Larcher la primera tirada no es veia extrema.  Les fotos de l'indret no fan gens de justícia... Hi tornarem!?




Ischintzidda, Monte Uddé, 7a+ (6b+ oblig.) ****

Una aproximació amb forta pujada per una tartera és el preu per a visitar aquesta paret, en forma d’embut que convida a somiar i dibuixar possibles traçats. La via escollida arrenca amb una tirada de 7a que el meu cos (ja tocat dels metres acumulats) no accepta com a repòs. El millor de tot, el diedre de la 4a tirada!


 



Andare fare non pensare, Fruncu Mannu, 260 7a+ (6b+ oblig.) **** 

Tot i que després de tants dies escalant en aquestes valls em semblava que la roca no podia ser millor, doncs aquesta via s’emporta la palma, em manquen adjectius. Tot i no ser molt mantinguda totes les tirades són bones. El bon gust de boca es va anar esvaint durant el llarg descens (2h30) per pendents de roca solta; tot i no fer-ho del tot bé, vam escollir un camí que ens va fer un volta per coves i altres llocs interessants.




Aprofito les llargues estones mortes del ferri de tornada per escriure aquest petit diari de la nostra estada a l’illa. S’agraeix molt haver-la conegut en temporada baixa i amb bon clima. Tret de les parets més verticals, només vam fer un passeig nocturn per l’Alguer amb una pizza de comiat.

Gràcies Albert per deixar-nos la guia d’en Maurizio (Pietra di Luna). Gràcies Oscar i Sara per l’acollida per cap d’any. Gràcies Pau per seguir a l’altre costat de la corda.

dilluns, 1 de gener del 2024

Les 5 estels del 2023

La collita del 2023 ha estat molt bona, magrat ha notat una mica la sequera donat tot el temps destinat a preparar oposicions. M'he quedat a les portes d'assolir les 100 vies i el recompte dels metres no va gaire més enllà dels 20.000m. 

Un gruix imporant de la collita, són l'obertura de diverses vies en parets d'allò més diverses, en general curtetes, però ben interessants. En destaco la via Infiltrats, fruit de l'exploració pel Solsonès (n'arribaran més de fruits!) i la Integral Palestina lliure a Ecos pel privilegi d'obrir traça en tan bona roca.

Trobar 5 estels prop de casa cada dia em costa més, tot i que la puntuació és un xic menys exigent que amb les vies de fora. Seguirem buscant i escalant els deures de la llista de pendents. Viatjar normalment acostuma a ser sinònim de fer les millors vies d'aquella regió i en una primera visita és difícil no graduar-les totes amb 5 estels, sobretot en indrets com Picos, on la roca és sempre excepcional.

D'entre les millors activitats del 2023 m'agradaria destacar la Unchi Maka, de l'Aguille de Sialouze, per la seva continuat, qualitat i l'entorn alpí propi de les parets de 3000m. També destaco les vies d'Aiglun i Verdon, vies ben protegides i desplomades on un va a donar-ho tot. I per últim, vull destacar una via de casa nostra, en un indret poc transitat com al Geganta Adormida a Collegats, hi vaig escalar una via excepcional, que porta el nom d'una bona cançó de Sanjosex, indescriptible de tan extraordinària.

Us desitjo un 2024 ple d'aventures, retrobaments i bones feste







divendres, 10 de novembre del 2023

Integral Palestina LLIURE

Una via molt bonica i matinguda en un entorn brutal i amb roca d’escàndol. En altres paraules, una 5 estels.


De baixada de l’obertura de la Nakba a Paret del Migdia ja ens vam mirar aquesta línia que en Pau tenia dibuixada i no vam trigar gaire a demanar el permís. Anar fins allà dalt carregats i l’orientació est de la paret fan que sempre surgeixin bones excuses per deixar-ho per un altre dia, o retirar-se abans d’hora pel fred.

Un cop allà dalt hem gaudit molt obrint totes les tirades, amb aquella por que fa passar per primera vegada per una placa montserratina, patint per si et peta algun cantell o per si podràs aturar-te a posar una xapa (quasi sempre en lliure). Les plaques donen poca opció a l’autoprotecció i, per tant, ha quedat una via força equipada. No cal dir que em sento molt orgullosa de la feina feta i molt privilegiada d’obrir un pany de paret tan bo, vertical i quasi sempre llunyà de vies veïnes.

En una darrera visita, sense trepant, vam poder alliberar tota la via, sense massa problemes, tret de la sortida de la segona tirada. Pensàvem que acabaríem deixant la ressenya en A0, doncs el pas de bloc del bombo just sobre la reunió no era molt llaminer. Tot i així, em va venir de gust provar-ho. Amb la 1a cinta xapada i sortint penjant de la R vaig anar provant una vegada i una altra el pas fins que l’únic cantell que hi havia una mica bo va petar (es veia a venir però l’opció de reforçar-lo estava descartada). Amb tot, ho vaig tornar a provar, i curiosament aquest cop em va sortir i vaig encadenar tota la seqüència. Vaig caure més amunt, ja acabant la tirada, quan em va petar un canto

Com de costum, no ens posàvem massa d’acord amb la graduació de la ressenya, així que ens encantarà sentir la vostra opinió. Amb allò que sí que ens vam posar d’acord va ser el nom de la via, doncs crèiem que calia tornar a cridar ben fort que Israel és un estat genocida i Europa som còmplices de la masacre. PROU GENOCIDI! LLIBERTAT PER PALESTINA!







dimecres, 25 d’octubre del 2023

Segur que tomba!


Tres visites a Carboncillos han calgut per enllestir aquesta via. La primera, una tarda d’estiu l’endemà d’escalar la veïna Dibu. En Pau va obrir la primera tirada que, sens dubte, ha resultat ser la més exigent de totes; amb una combinació de placa fina amb carbonets que hi afegeixen certa emoció i una travessa cap a l’esquerra super desplomada en la qual hi trobem força cantell i alguns peus que s’acabaran de sanejar amb el pas de les cordades. Però el desplom no ha acabat. De la R1, molt penjada, vaig sortir amb el cor encongit doncs la roca no era de fiar. Una primera xapa des de l’estrep i vaig anar tirant més en artificial que en lliure. Quan per fi, vaig haver superat el desplom i la paret ja tombava es va posar a ploure. Sota la pluja vaig seguir tirant uns metres més, fins trobar un emplaçament digne per a una reunió. Llavors, ja sense pressa, vaig muntar la reunió i el ràpel. Passar a buscar en Pau va ser entretingut, donat el desplom.


L’endemà vam fer la 2a visita, durant la qual, vam alliberar la primera tirada i vam afegir dues tirades més. La segona es va resistir i ens va fer qüestionar l’emplaçamet d’un pitó. Del què no hi havia dubte és que aquest llarg quedaria dur.


Segur que tomba!!



2a tirada... Ja tombarà, ja!

Per a la 3a visita ha calgut un any sencer. Entrem a migdia encara a ple sol, però les parts més desplomades a l’ombra. Vinc motivada a encadenar allò que vaig deixar a mitges, per més que em costi. Em miro al detall els primers metres provant i descartant moviments prou extraterrestres. Decideixo canviar el pitó  (fora del traçat en lliure) per un xapa i després d’uns intents, aconsegueixo encadenar la seqüència! Di Parés en acció! Això d’alliberar els llargs que he obert em posa molt fanàtica. Finalment, decideixo modificar la R4 i emplaçar-la més a la dreta esperant trobar més bona roca. En Pau afegeix una 5a tirada que li costa 3 caigudes sobre meu. Primer cedeix un microfriend sobre el qual penjava. Després, li peta la roca que subjectava el seu ganxo mentre feia un forat. En un tercer intent, encara espantat pels vols, prova d’arribar en lliure fins el forat però no ho aconsegueix. A la 4a la vençuda. Al seu darrere, sanejo la tirada amb comoditat perquè es desfà tot. Reculo i l’allibero de 2n. Torno a recular per netejar un xic més i obro un darrer llarg, muntant la R de nit. En Pau neteja ja amb frontal i rapelem per la via. No ho sabíem encara, però ens esperava una gran nit de xerinola a les fiestas de Plan en molt bona companyia! Noche ochentera, la noche entera…

Fiestas de Plan amb bona companyia!!

dimecres, 18 d’octubre del 2023

Barrufets expres

Una via immerescudament oblidada, amb la qualitat de les veïnes! Ens decidim a restaurar-la convençuts(des), que la via mereix una nova vida i moltes més visites. La nostra feina no ha estat una altra que canviar la majoria de les peces velles (burins) per parabolts i sanejar una mica alguna llastra perillosa.

Vàrem escalar i alliberar tots els llargs de 1r, amb els burins, mentre que els altres 2 membres de l’equip es repartien la feina posar els bolts nous i treure els burins vells. Per sort, la via no en tenia gaires de burins ja que treure’ls és un esforç molt gran que sovint acaba amb martellades als dits de les mans.


El resultat, una agradable jornada amb bona companyia. En Dani i la Sònia paret enllà, en David a l’Esperó Barrufets i una cordada trempada a la Choras. Teníem la bateria justa i la vam apurar fins al final, deixant una només una xapa a les darreres reunions amb expansions. Molt satisfets(es) pel resultat acabem sopant plegats a Can Cortics. 

Així doncs ha quedat una via que es pot repetir perfectament sense pitons, amb un joc de friends, però amb algun tram on cal posar-hi morro (especialment a la placa de la 5a tirada). Que la gaudiu! Ens encantarà que ens compartiu les vostres experiències!


La llastra de la 4a tirada que ja no hi és