Pànic Timpànic

Se m'acaben les vacances però malgrat el toc melancòlic que em genera deixar enrere totes les experiències viscudes, emprenc aquesta nova etapa amb il·lusió. Amb ganes de tornar a treballar, sabent que tindré el meu gran respir dels dimecres. I tenint en compte que no jauré ni un sol cap de setmana doncs l'agenda per setembre i octubre ja està molt preta.

El passat dilluns vam escalar una gran via amb la Mireia. Una via que posa de manifest que som una gran cordada i tenim ganes de més aventures. Pànic timpànic a Roca Narieda, una de les vies més contínues que he fet mai, 250m mantinguts en el 6è grau, escalar i continuar escalant amb el llarg estrella just al final.

M'empatxo somiant en els nous reptes que vindran, enguany reservats als caps de setmana i a la llarga llista de ponts que m'esperen!

El Secret

Jo em defineixo com una persona de pensament científic, tinc la necessitat de demostrar i entendre qualsevol teoria. Malgrat tot, vaig llegir "El Secreto", un regal oportú procedent d'una persona molt especial. 

Em vaig endinsar en la lectura mirant d'entendre que possiblement era un fenòmen que no tenia explicació física però que sí que podria arribar a comprovar que es proudueix. Es basa en una llei d'atracció de tot allò que passa per la nostra ment. 

"El Secreto: Todo lo que está llegando a tu vida, tu lo estás atrayendo a tu vida y lo estás atrayendo hacia ti por virtud de las imágenes que mantienes en tu mente. Es lo que estás pensando. Cualquier cosa que esté en tu mente la estás atrayendo hacia ti."

M'ho he cregut, i sentirm-me responsable dels meus pensament i d'allò que em succeix em fa sentir més viva, més optimista... I la primera prova de l'atracció d'allò que penso és allò que us vull explicar. Vaig començar a treballar a l'Ins Alella, sense saber quan plegaria i arriscant-me a plegar massa tard per obtenir nous nomenaments abans que acabés el curs. Però, a més, tenia la Patum en mig i, treballant, era molt agosarat anar-hi. Vaig disitjar, visualitzar i verbalitzar que acabaria la feina a Alella per poder gaudir de la Patum i que, malgrat fos impossible, em nomenarien tornant de la festa. Ho donava per perdut quan el 12 de juny em van nomenar per dues setmanes fins a final de curs a Premià. Faig vots d'alegria i agreixo la sort que tinc. Però serà casualitat o és justament perquè jo ho desitjava amb totes les meves forces?

Si voleu indagar sobre els principis en que es basa "El Secreto": http://www.thesecret.es

L'INS Alella deixa empremta

El meu pas per l'INS Alella ha estat breu però intens. Una gran oportunitat per endinsar-me al món de l'ensenyament públic en un institut petit, amb un claustre familiar i un alumnat tranquil en general. Amb aquesta substitució m'he pogut endinsar altre cop al món del ésser vius amb els 1rs estudiant al laboratori les cèl·lules, els bacteris o els fongs. Tornar a tocar microscopis després de tants anys m'ha demostrat que de res es perd la pràctica.

Sé que no serà senzill sentir-me tant ben acollida com aquí, però estic molt agraïda d'aquesta magnífica oportunitat, a la qual m'he brindat amb tots els meus sentits per fer-ho el millor que he sabut. Estic segura que els meus alumnes hauran après coses, però tot el que jo he après amb ells ha estat molt. 

Una inquietud nova m'ha permès sentir-me útil i valorada com feia molt de temps. Espero a patir una mica més abans d'afirmar que m'hi vull dedicar, però de moment té bona pinta.

 

Qui ho havia de dir...

Que un dijous a les 10 del matí brindaria amb un Roura, vi DO Aella, a pocs metres dels seus ceps?

Que acabaria treballant a l'institut on assagen els meus amics, els Timbalers del Vi d'Alella?

Que aconseguiria reunir gran part de la família Parés?

Que veuria tantes generacions de la família Cardos a Sant Pol

Que després de dos mesos exactes tornaria a trepitjar l'aeroport de Roma?

Que coneixeria una adolescent a classe que es diu com la meva amiga villera Lucila?

"La vida te da sorpresas, sorpresa te la la vida"

No sé què em depara el futur, no ho vull saber, només espero que sigui tant o més emocionant com fins ara. Perquè no sé si hi haurà res o ningú capaç d'aturar-me mentre lluito per aconsguir allò que vull.

Tragèdia al Joan Fuster, el meu institut

Un jove responsable d'una tragèdia a l'IES Joan Fuster de Barcelona. No cal explicar detalls, la premsa en va plena. 

Després de conèixer la notícia i saber que aquest nano té la mateixa trajectòria educativa que jo (El Sagrer + Joan Fuster) he quedat trasbalsada. Sento un dol molt gran per tots els que estan patint de molt a prop els fets, però sobretot sento una forta indignació quan em pregunto si no es podria haver evitat i no obtinc cap resposta.

Esteu segurs que un jove d'aquesta edat és responsable dels seus actes? Quin responsabilitat hi té el seu entorn? La família, la comunitat educativa, les administracions... No poso en dubte la feina dels professors, la seva tasca té certes limitacions, però i tots els recursos psicopedagògics?

Calen mesures preventives i no l'enduriment de les lleis. Ens cal un país que pensi, més enllà de les fronteres i la llegua. Un país que aposti per l'educació dels seus fills. Perquè una aposta en ensenyament avui és un estalvi en presons de demà.