Pàgines

dimarts, 25 d’abril de 2017

Mosquitos, Mallos de Riglos

Fa molt de temps que anhelava tastar les parets de Riglos, sempre les havia sentit anomenar i els cops que les havia vistes de lluny, a través de la finestra del cotxe, m'imaginava com seria de bonic poder-les escalar. Són lluny de casa i costa de trobar l'oportunitat, però el dia va arribar la passada Setmana Santa.


Tot el que m'havien explicat era cert, però necessitava poder-ho comprovar jo mateixa. Vam arribar de nit i, tot i que la llunya era ben plena, només percebíem les obres de les parets, però semblaven ben a prop. Desperto de bon matí, sense saber exactament on sóc i la primera reacció és obrir la porta de la furgoneta per veure-les, necessito admirar-les i reconèixer la via que hem escollit com presa de contacte, una gran clàssica de la Visera. No cal esforçar-se gaire, es visualitzen perfectament els recorreguts de totes les vies pel rastre blanc del magnesi impregnat.

Travessem tot el poble amb el talabard posat i ens afanyem perquè volem ser els primers en arribar. Hi ha diverses cordades, algunes darrere nostre, altres a La Fiesta de los Bíceps.

La via és magnífica, impressionant, increïblement lògica, amb reunions exageradament còmodes i llargs de tota mena. La majoria segueixen grans fissures, en diedre, una llarg de flanqueig amb una entra a la Trona molt simpàtica i tècnica que hom resol al seu estil. Uns llargs finals més atlètics i desplomats que requereixen pila, tècnica, concentració i capacitat de rectificar. Hi ha moltes patates, però quan la cosa es complica cal saber trobar les bones.


La Mosquitos ha estat per a mi una via assequible per a gaudir 100%, la propera tocarà patir una mica més. Això sí, caldrà esperar que torni una mica el fred. Sempre que arribo a un cim bonic i sense presses dedico aquest gran moment de plaer a alguna persona important per a mi. Aquest cop me les vaig haver d'empescar perquè no duia cap bolígraf, però ho tenia clar. Vaig començar les vacances consternada per la notícia de l'accident d'en Marc; és per això que aquest cim va dedicat a ell, per donar tot el meu suport, ànims i energia a un gran esportista!