Pàgines

dimarts, 17 de desembre de 2019

L'avi de mas Sant Pere


Quan en Toni i en Ricard em van proposar el Tossal de l’Obaga de la Font i la que ells tenen falti jo tinc tengui i al revés vaig redirigir la proposta cap a un racó amb menys aproximació ja que escalem en els dies més curts de l’any.
Escollir entre l’avi de Mas Sant Pere i el Diedre de la Seu també va ser fàcil, la segona no la deixen massa bé i no té avionet a la guia del Blanco.  Al mateix bar d’Oliana descarrego una topo (aparentment més actualitzada) amb uns gargots vermells de graus rectificats. La font és de confiança, el bloc del Pastes. No llegeixo res més, m’agrada que l’escalada em sorprengui, per gaudir (o patir) plenament sense condicionament. Per això tampoc escric mai gaire detall.

Però cal tenir en compte que és una via oberta en concepció d’artificial i fer-la en lliure pot comportar una mica de caquitis en certs moments.

Material: xapa recuperable, joc de friends del 0 al 4, pot ser útil repetir algun mitjà. Uns tasconets no estan de mai de més.
Resumet per a qui vulgui un xic d'informació clau.
  • L1 es protegeix bé, xapes en lloc clau.
  • L2 (apoteòsic) ben equipat, poc a afegir.
  • L3 xungo i expo en el tram de fissura cega. La topo marca 2 pitons que no hi són.
  • L4 Curt però intens, un friend gros per a la sortida.
  • L5 bavaresa d’aquelles que pots fer amb delicadesa o a base de molta força. Tram final perdedor, el travessa la Retirada Comanche.
  • L6 per baixar pulsacions.

Doncs el meu moment de caquitis aguda va ser a l’L3. Em curro la 1a part fina i tècnica amb dues xapes (una recuperable) i un cop a la fissura xapo un plom i respiro fons. Molt a prop i deixant-hi la pell aconsegueixo posar un alien blau d’aquella manera. És el moment de la meva dissipadora (la volia haver posat al plom però hi he pensat tard). “Vinga va, que la xapa no està tant lluny” m’enganyo a mi mateixa perquè no tinc més remei que intentar-ho. Faig un parell de passos d’alta tensió i arribo a un pla. Agafo aire i intento fer el petit mantel, els peu em patinen i no hi ha res bo per agafar-se de mans. Ho toco tot i sento com el nivell de bateria dels meus braços va baixant en picat. He de trobar alguna cosa ràpid o tornar enrere, estic comprant tots els números de l'airbus! No puc! Reculo. “Toni, marxa enrere!” Sento que la corda m’estira amb cura, agafo l’alien com si es tractés d'un recent nascut i tanco els ulls... Aguanta! Uff! Després d’aquesta vibrada ni que reposi torno a sortir en lliure, baguetilla a mode d’estrep tòtem negre, repeteixo la mateixa tàctica, tòtem blau i encara em queden un parell de passos fins arribar a la xapa. Un cop conquerida la xapa, ja ensumo una ubicació per al meu Camalot del 4, fet que m’anima a tornar a començar a escalar en lliure tot i que el llarg no afluixa.


En Ricard a L1

En Toni al final de L3


Quan està pujant en Ricard m’adono que el tòtem que he posat (de més) sota una tasconet abans fer la última excursió fins la reunió està penjant al buit sense lligar a cap corda. En Ricard riu... “aquest tòtem si que és psicològic”. Em faig un fart de rirure...

Ara em costarà sortir de casa sense l’alien blau, avui m’ha salvat d’una de bona! La recompensa... uns panadons del Reig.

Cap avall!


dimarts, 3 de desembre de 2019

Estrena al Peladet

Sempre havia sentit a parlar d'algunes vies al Peladet que m'imposaven respecte i feia temps que tenia ganes de descobrir aquesta paret. Vaig plantar-me al seu peu amb una via imponent i un bon acompanyant.

Maragda

Via mantinguda i exigent. Equipada amb burins amb prou bon estat però de vegades amagats o mal ubicats que no inviten a volar, però que permeten gaudir de l'escalada.

A destacar L1, en el qual passes de 0 a 100 en 15m, molt físic amb cirereta final; L5 no tant difícil ni exigent però de roca molt trencada, de la que es desfà només de fregar amb el peu. L6 amb pas de placa fi i obligat que protegeixo amb un totem negre.



Mestre Llop

Via exigent sobretot ens els trams de placa de 6a/6b on cal navegar molt sobre roca no sempre de tot bona. Ens cladran tots els sentits per seguir la línia i poder protegir-nos dignament. En aquesta via els llargs de 7a queden ubicats en els llargs parells, però ni de bon troç són comparables! L4 més difícil i molt 3D. Imprescindible repetir micros!

Tal com en trec alguna via de la llista de pendents n'afegeixo dues i això fa que cada dia em posi més fanàtica. Poses un ull a la via de l'esquerra, t'agrada, t'expliquen sobre alguna altra imprescindible del sector, xafardeges una i una altra vegada totes les guies... em suen les mans!

No bato cap rècord d'alçada, ni de dificultat, ni de velocitat, ni de quantitat, però portser si que arribo a nivells molt alts de motivació. Alerta, que aquesta és una malaltia molt contagiosa!