Wadi Rum

Jo no havia estat mai a Wadi Rum i la meva referència del deserts de Utah i Califòrnia era ben diferent. Es tracta d’un desert autèntic, on més enllà del poble cal un vehicle tot terreny per circular-hi i unes bones cames per caminar-hi, llargues aproximacions al sol. És un país musulmà amb tot allò que comporta: pregàries a totes hores, dones invisibles, res d'alcohol i dieta molt pobre. Ens hi hem adaptat plenament, menjant cada dia arròs amb pollastre (fet de fa una setmana), ens hem abstingut de beure birres i hem fet el ramadà, esmorzant cap a quarts de vuit del matí i passant el dia sense menjar fins passades les 20h.

Heu vist quina gepa més estranya té la camella de l'esquerra?

Estava ben advertida de què la roca d’allà és molt tova i per això hi són tan abundants els ponts de roca, però no m’esperava tanta sorra en fissures i cantells. També m’ha sorprès la quantitat de formes que fa la roca, degut a l’erosió dels materials més tous, formant orelles de totes les mides i aparences, de les quals m’havia d’agafar i tibar malgrat tots els meus dubtes de la solidesa. Tot i que les reunions no m’han sorprès, he de reconèixer que n’hi que són veritables obres d’art. La sorra trinxa molt tot el material. Per això, un cop a Curtics, hem posat cordes a la rentadora (no ho havia fet mai) i hem escalfat friends i mosquetons.

El millor del viatge ha estat poder escalar i compartir les aventures amb els fanàtics del Gabi i la Xènia. Esperem repetir en alguna destinació amb bona teca i bon beure. De fet, em ve molt de gust passar una bona temporada sense agafar avions, escalant en bona companyia i recorrent territori en furgo. Si algú s’anima, parlem per aquest estiu!

LES NOSTRES ESCALADES

Paret	Via	Estels
Abu Aina Tower	Lion Heart	5
Jebel Khazali	Zalabia route	3
Abu Judaídah	The star of Abu Judaídah	4
Abu Judaídah	Les rumeurs de la pluie	4
Jebel Rum	Queen of the desert	5
Jebel Rum	Trobadour	5
Jebel Rum	Raid mit he camel	4
Jebel um Ejil	Priez pour nous	4
Jebel um Ejil	Beauty	5

 

 

 

En Pau ja tenia fetes la gran majoria de clàssiques, fet que ens ha obligat a explorar una mica més. Podria ben ser que haguéssim fet un de les 1es repeticions de la Zalbia route i puc afirmar que he gaudit més en les vies més sanejades. Queen of the desert em va sorprendre molt gratament i malgrat la por que vaig passar tota l’estona, em va encantar. Coincidim amb en Pau que és més obligada del què diu la ressenya. El Trobadour és d’aquelles vies que et recorda que el 6b (de fissura) no és un grau que tingui assumit encara. Ens va quedar pendent la Gueirre Sainte, feia calor i no ens vam atrevir a escalar tantes hores al sol.

I en un dels intents d’exploració ens vam decidir per una línia a l’esquerra de la Lion Heart que, aparentment no semblava difícil. Vaig obrir una tirada però no vèiem clar per on, ni com seguir sense fer ús del trepant. Així que vam baixar i en Pau va obrir una altra tirada que hem anomenat el diedre de la consolació o “Satisfyeer corner”, 45 m V+.