Pàgines

dilluns, 27 de gener de 2020

Vilanova té un sabor especial

Vilanova ja no està de moda. Tot i que el boom dels 90 ha desaparegut sempre trobarem alguna cordada a Roca dels Arcs. 

Un cap de setmana complet vilanoví podria ser el que he viscut aquest cap de setmana, tret del fet d'escalar amb el plomes, sense veure el sol i amb un risc de pluja considerable. Hem esmorzat al Cirera en companyia de la perdiu, hem escalat a Roca del Arcs i hem fet un bon sopar a la vora del foc al refugi de l'ermita, amb gent vinguda de tot Catalunya i part de l'estranger, maridat amb una guitarra i ratafia.

I, a més, he completat la meva trilogia vilanovina, la qual cosa confesso, no em feia cap especial il·lusió (em posen més les trilogies montserratines), però algun dia cali  tatxar la Chica del Martini i el Senyor de los Bordillos. Boniques i exigents, s'emporten 4 estrelles amb meu Excel. I en veu alta puc dir que per a res tinc assumit el 6a vilanoví!

Amb en Dani al senyor de los bordillos

Bona brasa, bon caliu

L'Adri a la via del Quatre, la cordada de la nova fornada CTAC


En Julian al L5 de la Chica del Martini


Quins cadellets!



Canalda, Dimensió aproximada


Feia temps que anava al darrere de conèixer aquet racó per poder-lo descriure amb les meves pròpies paraules. Canalda, una paret que sembla poc significant a simple vista però que escalar-la esdevé tota una aventura.

La roca és un conglomerat d’allò més especial, a estones bona, però sovint poc compacta. Hi són abundants les panxetes desplomades que fan que l’escalada sigui força atlètica i exigent i també múltiples repises que ens faran vibrar. L’equipament de l’època (90’s) a base d’espitador fa que l’escalada sigui un punt exposada ja que els espits es troben allí on l’escalador es troba més còmode. Per tant, cal para atenció amb aquelles ressenyes que a primer cop d’ull poden semblar molt assequibles. 

La seva història, la tranquil·liltat de l’indret i la caloreta que hi fa un dia assoleiat hivernal la converteixen en una escalada molt recomfortant.

Dimensió aproximada ha estat l’escollida. Exigent, amb alguns trams d’artificial i aeris, amb ambient, roca de diferents qualitats. Vàrem posar algun tòtem. Fora molt interessant fer arribar la llibreta de piades als integrants de la 1a ascensió i substituir-la per una de nova on puguin seguir escrivint moltes més cordades.

En Dani provant d'alliberar l'Ae del 1r llarg

Jo, provant d'alliberar el sostre fissurat del L4 (8a a més xD)


Sortida en artificial del darrer llarg

Cares de decepció en acabar la via


dimecres, 8 de gener de 2020

Moments de balanç

No puc fer recompte dels somriures i abraçades; se’m fa difícil llistar tots els llocs descoberts; no sé quants cops m’he perdut perquè no m’ha importat; no sóc capaç de mesurar la por, el fred, la calor o la set que he passat... Però aquest any m’he dedicat a prendre nota de tot allò que he escalat, i el recull s'ha convertit en una joguina que no para de créixer i gaudeixo mentre la vaig regant.

I ara em ve de gust compartir les estadístiques de l’any desitjant omplir la meva vida amb molts més moments com aquests!

132 vies llargues
37  de les quals a Montserrat
Sumant un total de 28.412 metres de roca escalada

Les vies 5 estels
Tot i que el volum de vies que graduo amb el meu màxim de 5 estels és força important he fet una selecció de 10 vies representatives de diferents llocs, un top 10 de vies de caire i ubicacions diverses, però totes elles altament recomanables.


A seguir aprenent, explorant i coneixent grans persones! Que el llistat de pendents no para de créixer i cada cop anem pujant més el llistó! 

Bones escalades per al 2020!