Feia temps que anava al darrere de conèixer aquet racó per
poder-lo descriure amb les meves pròpies paraules. Canalda, una paret que
sembla poc significant a simple vista però que escalar-la esdevé tota una
aventura.
La roca és un conglomerat d’allò més especial, a estones
bona, però sovint poc compacta. Hi són abundants les panxetes desplomades que
fan que l’escalada sigui força atlètica i exigent i també múltiples repises que
ens faran vibrar. L’equipament de l’època (90’s) a base d’espitador fa que
l’escalada sigui un punt exposada ja que els espits es troben allí on
l’escalador es troba més còmode. Per tant, cal para atenció amb aquelles
ressenyes que a primer cop d’ull poden semblar molt assequibles.
La seva història, la tranquil·liltat de l’indret i la
caloreta que hi fa un dia assoleiat hivernal la converteixen en una escalada
molt recomfortant.
Dimensió aproximada ha estat l’escollida. Exigent, amb
alguns trams d’artificial i aeris, amb ambient, roca de diferents qualitats.
Vàrem posar algun tòtem. Fora molt interessant fer arribar la llibreta de
piades als integrants de la 1a ascensió i substituir-la per una de nova on
puguin seguir escrivint moltes més cordades.
En Dani provant d'alliberar l'Ae del 1r llarg
Jo, provant d'alliberar el sostre fissurat del L4 (8a a més xD)
Sortida en artificial del darrer llarg
Cares de decepció en acabar la via
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada