dimarts, 22 d’octubre de 2019

Una escapada a Taghia

DADES PRÀCTIQUES

Època de l'any: octubre, vam escalar sempre a l'ombra perquè feia calor.
Meteorologia: 12 dies d'escalada i no en va ploure ni un.
Organització

  • Surt a compte viatjar en grup per abaratir el transport. 
  • La mitja pensió en una gite surt a uns 12€/nit. 
  • La guia nova del Ravier és imprescindible.
  • Es pot prendre aigua bona de surgència.
  • Hi ha unes targetes SIM que permeten estar comunicats, amb cobertura fins i tot a les parets.
  • Es menja molt bé, acollida bereber del 1a.
  • Quasi tothom del grup va patir en algun moment del viatge de la panxa, una bona farmaciola és essencial.

LES VIES
Escollir via de vegades porta estona... però al final sempre es repeteixen les mateixes i sortir d'aquest grupet (les tre belle voies de la guia) pot significar embarcar-se. En tot cas, tot i que podem triar el grau d'aventura, la gran majoria de vies estan equipades per sortir de la gite amb 12 cintes + R. Ara bé, jo recomano un semàfor d'alien o similar per matar algunes excursions.

De les vies que jo vaig escalar no n'hi ha cap de dolenta. Però n'hi ha que són super bones! Aquí el llistat!

  • Cañón Apache *****
  • Danse avec les mules ****
  • Champion du Marroc *****
  • Rivières Pourpres *****
  • Baraka ****
  • Susurro Bereber *****
  • Al Andalus *****
  • Widi Asry *****
  • Haben Odwer Sean ****

VALORACIONS PERSONALS
L'entorn és espectacular, el poble està envoltat per murs de roca ce més de 500m, en un ambient desèrtic però alhora farcit d'aigua. Tot els camins tenen encant i molts són un xic exposats, amb passos berebers, canals pedregoses amb molt pendent, salts de pedres per travessar rius... Això fa que arribar a peu de via o baixar dels cims ja sigui tota una aventura.

Ens llevem cada dia ben aviat, sense mandra. Esmorzem abundant i cap a les parets. En tornar d'escalar un te i pa amb oli d'oliva. Si no fa mandra, una dutxa. Si queden hores tarda de birres, endreça o jocs de taula. Sopar cous-cous i tajin, discutir amb qui i què escalar l'endemà i a domir aviat. Aquest és el resum d'un dia que es va repetint. Sovint la gent descansa per mal d'estómac, de pells dels dits, de cansament...

Jo em vaig sentir com a casa des del primer moment i cada dia més integrada. Desconnectant del món i de qualsevol preocupació que no sigui què escalaré demà! Vaig gaudir plenament de cada escalada i de la companyia, fent un gran reportatge fotogràfic. 

Em vaig animar a fer la Rivières, amb dubtes i nervis, però amb la certesa de que hi anava ben acompanyada. I vaig encertar, la vaig poder gaudir molt. Així que també vaig voler fer la Widi amb en Mohamed en menys de 6h. M'agrada escalar ràpid, sense refredar-se gaire a les reunions.

En definitiva, gràcies Núria per convidar-me en aquest viatge, gràcies a tots els companyes/es per brindar-me l'opotunitat d'escalar amb vosaltres i compartir aquest entorn. Gràcies Nila, companya d'habitació, cordada i confident!






dimarts, 1 d’octubre de 2019

Rally Terradets 2019

Sabia que seria exigent, perquè ho sóc amb mi mateixa i perquè el Salla, el meu company de cordada, també ho seria i que físicament a l'hora de córrer em costaria de seguir. Però va ser encara més exigent del què m'havia imaginat. La pluja de 1a hora que em va enganxar just després d'una volada important en metres però sense conseqüències per arrencar un pitó quan li feia A0, i la calor intensa que la va seguir, van produir que que els primers llargs de la 3a via fossin realment dures, amb rampes als braços per la deshidratació. Recuperar corda era una agonia.
Vam fer una via a cada Paret, Eva Baeza, Mescalina i Galí Molero. D'aquesta darrera vam baixar corrent pel barranc del bosc, amb la intenció de fer una 4a via, la Tuti Fruti, però al control ens van dir que ja havíem guanyat i que hi havia dues cordades a la via, així que vam preferir acabar el nostre rally una hora abans. Aquest si que va ser un gran moment de satisfacció! 
        

El millor premi de tots és que m'emporto una gran família, entre participants i organització, que em van fer sentir com a casa. I veure, famílies, parells embarassades, amics en cordades de 3 entre altres em va ensenyar que el més important de la jornada és escalar i passar-ho bé!

      

Barrufem?? Barrufets al Frare Gros

D'aquelles ressenyes que fa temps que tinc descarregades al mòbil i no havia sorgit la oportunitat fins divendres passat. Alguna cosa del destí va fer que els dos penséssim en la mateixa proposta, segurament perquè jo esperava un company escalador de primera divisió per a la via i ell devia pensar el mateix de mi. Pensant que l'altre porta la batuta i que hi pots delegar la responsabilitat sempre et deixa més tranquil, un consol absurd. Jo estava decidida a no fer-me enrere, però havent llegit la piada del romàntic que es va fer enrere en un dels llargs m'inquietava. 
Arribats a peu de via en Dani s'ofereix a començar, vist la qualitat d'aquella muntanya de sorra del començament li cedeixo el llarg amablement. Vols els aliens per completar una mica el joc de tòtems? Així va començar una conversa de incomprensible fins que vam entendre que els dos havíem agafat un joc de tòtems! jajaja Vam esclatar a riure sabent que podíem disparar a tort i a dret.

Material
Doncs bé, acabada la via, vull dir que el doble joc de tòtems ens va resultar molt útil en la bona part dels llargs. En canvi, deixaria a casa martell i pitonus, tricams, tascons... i repetira el número 2. Un bon grapat de cintes és necessari, 16 pel meu gust són poques, tenint en compte que llaces alguna sabina.

Orientació
Entrant passades les 10h del matí d'un matí d'agost, ens va tocar el sol de perfil els dos primers llargs. La resta el vam fer a l'ombra.




La via
No m'agrada entrar a descriure els llargs al detall. Dir que tan sols vaig poder escalar en lliure els llargs 1, 3 i 5 i el 3 no el vaig encadenar. Casualment són els llargs que vaig escalar de 2n. La qualitat de la roca dificulta molt l'escalada en lliure. Tot i escalar amb molta cura de no llençar res jo vaig rebre una pedrada al braç que bloquejava el reverso i en Dani una al peu (anava descalç). L'equipament és prou bo, perquè alterna xapes noves de la restauració. Les reunions estan molt mal colocades i, en general, són bastant incòmodes.

En resum, la tenia per una via atrevida i la conclusió és que la vaig trobar molt bona, amb diedres de llibre i que, malgrat la roca dubtosa, em va permetre gaudir en tot moment d'aquesta barreja d'escalada en lliure i artificial.