Una Setmana Santa amb previsió meteorològica molt dubtosa ens va fer acabar decantant a darrera hora per la proposta, sempre seductora, de visitar un territori desconegut: el Maestrat, una zona poc concorreguda per escaladors/es que engloba una part de la província de Castelló i una altra de Terol.
I si, ens vam mullar i vam passar força fred, però l’incursió em va sorprendre gratament. Gràcies a la persuasió del mestre Ganxets i als consell i informació de l’amic Mija vam dissenyar una ruta circular que seguiríem al peu de la lletra, coneixent indrets idíl·lics que ens recordaven més a escenaris marroquins que a les nostres conques mediterrànies. A la ruta no hi ha faltat una bona cata de la gastronomia local.
Si l’entorn m’ha sorprès, l’escalada tampoc m’ha deixat indiferent. De fet, podria dir que m’hi hagués quedat uns quants dies més. Tot i que no hi abunden grans parets, n’hi ha de força importants amb un calcari de primera. De vegades amb força vegetació, però també amb fissures de somni que obliguen a portar guants. De ben segur, però, el millor de tota la incursió ha estat la bona companyia que hem gaudit en tot moment. Gràcies amics per compartir hores fanàtiques i taverneres!
 |
Gran companyia!
 | Gran companyia i bons tiberis!
|
|
Les nostres escalades
El Pilar del Guadalope, Pared del Cuchillo (Villaruengo), 180m 7b+ (7a oblig.) + 50m de Por los viejos tiempos. ****
Les 3 cordades de la “expe” ens repartim: dues al Pilar i una a Por los viejos tiempos. Per a la aproximació cal afinar els sentits però amb la informació que portem ens en sortim molt bé. Ens preocupa (però tampoc gaire) l’amenaça de pluja i per això deixem una corda fixa en el 1r ràpel d’accés.
La nostra via consta de 4 tirades. Un 6c+ curt i intens que no dóna treva per escalfar del tot bé. Un 7b+ amb una primera part un xic “crustipànic”, un desplom amb la dificultat concentrada però no obligada i un diedre final a protegir. Una 3a tirada de 7b o més amb uns passos tècnics i físics alhora que culminen amb un pas dur i obligat en placa que esgarrapa. La darrera tirada més tècnica sobre roca més paposa porten a peu d’un diedre evident de V (la cinquena i darrera tirada de la via) per enllaçar amb la Por los viejos tiempos.
En Pau i jo seguim amunt, darrere s’intercalen les noies que, afortunadament em pugen les bambes que arrossegaven amb el petate la cordada de l’Albert i en Tomeu. Amenaça aigua, cal sortir i depressa. Ens comença a ploure, ventar i pedrejar quan en Pau i jo ja som a la pista de reton. La pedra i el vent fan que el caminar sigui dolorós i molt desagradable. Fins al punt que decidim refugiar-nos a una masia abandonada. Tanquem la porta i ens quedem al darrere pel perill que comporta moure’s en aquella construcció a les fosques. De sobte, sento un motor. “Obrim!” però la porta no vol obrir… Moments de nervis fins que ho aconseguim. Un home molt amable ens recull i ens porta fins l’aparcament. Havia sortit a buscar-nos expressament patint per nosaltres. Un cop allà sortim amb la furgoneta al rescat de la resta de l’equip. De camí un patrol carregat de gent ens atura i ens informa que ha rescatat dues companyes nostres. Poc després trobem l’Albert i en Tomeu ben xops, que celebren la nostra arribada.
Creieu-me que l’aventura no va acabar aquí! Moments més tard, ens vam tornar a posar la roba molla per intentar desencallar la furgoneta dels mallorquins encallada al mig d’un marge. En percatar-nos que el nostre esforç era del tot inútil, i menys sota aquelles condicions patagòniques, optem marxar cap al bar i avisar la grua (en aquest ordre). Ja amb la panxa plena i unes quantes copes buides celebrem l’èxit de la grua. L’estona d’espera al bar de Tronchón va ser més que entretinguda.
 |
| 3 tirada: 7b o més... |
 |
| En Tomeu després de superar el crux de la 3a tirada |
 |
Des del cim, moments de calma abans de la tempesta
|
Arritmia, Organos de Montoro, 225m 7b A0 (6c oblig) *****
Segons diuen, la nostra va ser de les primeres repeticions completes de la via. I personalment em va encantar. Una primera part un xic més discontínua busca el traçat al bell mig de les plaques més verticals. En la primera de les tirades més dures (7bA0) vam fer molts A0s, inclús de material flotant. Ens va semblar molt difícil a vista. Tant és així que en arribar a la base del diedre de la via veïna Abraxas ens van entrar els dubtes. Però malgrat els A0s jo havia gaudit molt de totes les tirades i no volia renunciar a tastar la part de dalt. Vaig proposar a en Pau de rapelar i fer la darrera tirada del diedre en acabar la via i em vaig oferir a fer la segona de les tirades dures de 7bA0, aparentment més concentrat.
Val a dir que vaig patir una mica, tan en la fissura diagonal inicial a protegir amb friends grossos com em la placa fissurada de després dels 4 A0 de paret llisa on no em vaig esmerar ni a provar-ho. Em va fascinar! La tirada prou neta malgrat alguns matolls. I la següent igual, amb un A0 al començament, però de currar-se la resta i acabar empotrant els punys. La darrera tirada al cim al fil de l’esperó tampoc decepciona. Llàstima de la ventolera!
Baixem caminant per darrere sense problemes.
 |
| Felicitat de navegar sobre una placa guapa |
7b i A0
6c o més i A0
 |
| Esperonet final |
La rosa de los vientos, El Crespol, 115m 7b+ (6b oblig.) *****
Bona via per a dies de meteo dubtosa: curta, de caire esportiu, sense aproximació i descens ridícul. Molt bona tota ella, cap dels 5 escaladors/es vam aconseguir alliberar la 2a tirada, sembla que les xapes no van pel traçat més evident, però la resta de la via és molt bona i combina placa tècnica amb desplom d’escàndol. La combinem amb una altra via i acabem fent esportiva al darrere amb tot l’equip.
 |
| 7b+ de placa brutal en un instant de solet |
 |
Darrera tirada, desplomaaa!
Diedro Naranja, Cuevas de Cañart, 40m 6c *****Només apropar-nos a peu de via ens adonem que el joc de friends que recomana la guia no serà suficient i que repetir els menuts no ha estat una bona idea. Així que baixo a la furgo a buscar l’artilleria i els guants d’empotrar. El mestre empotrador escala el diedre gaudint i patint a parts iguals. Està poc tocat i la roca s’escrostona però és veritablement guapo. Finalment acabem disparant: un 5, dos 4, tres 3, tres 2, tres 1, dos 0,75 i alguns mitjans i petits. Reunió també a muntar, així que cal sortir caminant sí o sí. |
Esportiva al Forcall
Matinal d’esportiva amb l’equip complet i acompanyats per en Mija. Brutal el sector “El Muro”, amb dues fissures antològiques de 40m i setè grau que en Pau planxa a vista. Ens acomiadem aviat per fer una parada tècnica a Deltrebre de tornada.
.jpg)
.jpg)
