Se m'acaben
les vacances però malgrat el toc melancòlic que em genera deixar enrere
totes les experiències viscudes, emprenc aquesta nova etapa amb
il·lusió. Amb ganes de tornar a treballar, sabent que tindré el meu gran
respir dels dimecres. I tenint en compte que no jauré ni un sol cap de setmana doncs l'agenda per setembre i octubre ja està molt preta.
El
passat dilluns vam escalar una gran via amb la Mireia. Una via que posa
de manifest que som una gran cordada i tenim ganes de més aventures.
Pànic timpànic a Roca Narieda, una de les vies més contínues que he fet
mai, 250m mantinguts en el 6è grau, escalar i continuar escalant amb el
llarg estrella just al final.
M'empatxo
somiant en els nous reptes que vindran, enguany reservats als caps de
setmana i a la llarga llista de ponts que m'esperen!