Pàgines

dilluns, 8 de juny de 2020

Indirecta, Paret de Diables

Potser no era el nostre dia, potser feia massa que no escalàvem a Montserrat o bé ens n'havien generat massa expectatives, el fet és que ens va deixar una mica decepcionats.

Ens vam posar a la via cap a quarts de 2 i ja hi tocava l'ombra (sort!), vam trigar unes 5 hores i mitja fins al cim. De material anàvem força servits. No vam fer servir l'alien negre com demana la ressenya i tot i que no portàvem friends grossos repetits, creiem més aconsellable repetir el camalot del 2, que no pas el 3. Molt útil el joc de tascons grossos d'en Pau!

L1: Placa xula d'inici de la Sanchez amb parabolts.
L2: Xemeneia.
L3: Guapo. Abandonem la Sanchez per una fissura horitzontal a protegir bastant al gust. Guardar-se el 3 per al tram final previ als burins. La R3 només té un buri, així que munto la reunió penjada al final de la fissura amb 2 parabolts.
L4: Primer tram de fissura-baberessa exigent i a autoprotegir amb micros. Un segon tram de franqueig cap a la dreta amb un pitó a l'inici és encara més dur. Salten espurnes i no surt. Final del llarg amb roca delicada.
L5: escombrera màxima. Diedre taronja descompost a protegir, no sempre tant bé com voldríem. Arribant a la reunió la roca millora i hi trobem alguns burins.
L6: Guapo! Llarg semblant a l'anterior però amb la roca de primera qualitat. Xalant!
L7: Sortida de la GAM atlètica i deliciosa placa final amb alguns parabolts.

Final L4

L5, l'escombrera màxima

  
En Pau xalant a l'escombrera

Deixant enrere l'escombrera a la R5 (de 6 burins)

dilluns, 1 de juny de 2020

Xibalbà, Roca Gran d'en Ferrús

Poca informació és la que teníem d'aquesta via, oberta per en Joan Jover (i companyia) el 1986 i la ressenya original no aporta massa detalls, però els adjectius que la descriuen són del tot apropiats "àrdua, aèria, sostinguda, severa, exposada..."

Afegeix un títol
L1 (IV+): inici per un diedre moll i brut amb 3 burins molt junts (estrany) abans d'iniciar el flanqueig cap a l'esquerra.

L2 (6c): Llarg agraït per escalar en lliure, tècnic de cantell petit. 

L3 (7a+/b): Escalable amb una secció molt fina i desviada dels burins a la dreta. El bou de l'Adrià el va encadenar, jo vaig volar de segon. L'equipament no convida.

L4 (6b): iniciem el llarg per un diedre, ens desviem per una placa a l'esquerra i finalitzem el llarg superant un exigent desplom amb cantell (però cal trobar-lo).

L5 (6b+): llarg confós, de navegar i exposat. Hi ha poques pistes. Creiem haver escalat un tram d'una via veïna (Puputs).

L6 (Ae,6a): molts troços tenen color en lliure (dur), però el dia amençava pluja els compis no estaven per provatures. Caldrà optimitzar les cintes!

L7 (A1, V+): també té pinta d'alliberable, amb roca mediocre. Nosaltres anem per feina que ja cauen gotes!

L8 (¿?): llarg herbós i descompost, difícil de protegir en condicions. Quan el diedre es torna impracticable cap a la dreta la roca és millor.

Baixem flanquejant i desgrimpant cap a l'esquerra fins a trobar el GR. Recollim motxilles a peu de via abans que es posi a ploure i arribem a la furgo minuts abans que es posi a apedregar de valent. Salvats pels pèls!

Jo escalant L1
   
                           Pau i Adrià a la R1


Pau arribant a la R2

La cordada al cim, sense mullar-se