Potser no era el nostre dia, potser feia massa que no escalàvem a Montserrat o bé ens n'havien generat massa expectatives, el fet és que ens va deixar una mica decepcionats.
Ens vam posar a la via cap a quarts de 2 i ja hi tocava l'ombra (sort!), vam trigar unes 5 hores i mitja fins al cim. De material anàvem força servits. No vam fer servir l'alien negre com demana la ressenya i tot i que no portàvem friends grossos repetits, creiem més aconsellable repetir el camalot del 2, que no pas el 3. Molt útil el joc de tascons grossos d'en Pau!
L1: Placa xula d'inici de la Sanchez amb parabolts.
L2: Xemeneia.
L3: Guapo. Abandonem la Sanchez per una fissura horitzontal a protegir bastant al gust. Guardar-se el 3 per al tram final previ als burins. La R3 només té un buri, així que munto la reunió penjada al final de la fissura amb 2 parabolts.
L4: Primer tram de fissura-baberessa exigent i a autoprotegir amb micros. Un segon tram de franqueig cap a la dreta amb un pitó a l'inici és encara més dur. Salten espurnes i no surt. Final del llarg amb roca delicada.
L5: escombrera màxima. Diedre taronja descompost a protegir, no sempre tant bé com voldríem. Arribant a la reunió la roca millora i hi trobem alguns burins.
L6: Guapo! Llarg semblant a l'anterior però amb la roca de primera qualitat. Xalant!
L7: Sortida de la GAM atlètica i deliciosa placa final amb alguns parabolts.
En Pau xalant a l'escombrera
Deixant enrere l'escombrera a la R5 (de 6 burins)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada