L'hivern és tradicionalment temps d'escudella, un plat contundent ideal per calmar el fred de Curtics. I durant aquesta estació de dies curts hem aprofitat per obrir algunes vietes curtes però concentrades com un bon brou d'escudella.
Ofensiva, Paret de la Xurulla (Àger)
Una via excel·lent de roca molt bona en tot el seu recorregut, fàcilment combinable amb les veïnes. Després d'una primera visita d'en Luque i en Pau, rematem la feina amb en Pau, un any després. Ell encadena la 1a tirada i em brinda l'oportunitat d'obrir la darrera. La gaudeixo molt doncs puc progressar quasi sempre en autoprotecció. Finalment cedeixo a la pressió d'en Pau per afegir un xapa poc abans d'arribar al cim, doncs hi havia un passet mal protegit i convidava al personal a tirar cap a les bardisses en comptes de per la placa xunga.
Rampells (Feixa dels Espàrrecs, Paret d'Aragó, Montrebei)
La via podria ser més llarga, d'acord! Però cal dir que no és la més curta de Montrebei. Ara bé, la companyia de l'ascensió va ser immillorable!! Allò que ens va costar més: tirar avall la llastra de la sortida a cim, que no va resistir la palanca d'una sabina morta.
L'últim tirabol (Pedraforca, fals Pollegó Inferior, cara sud)
No sabeu quin luxe poder obrir en aquesta paret i aquest entorn tant brutal i solitari un diumenge de març. La satisfacció recompensa en escreix l'esforç del fort desnivell de la pujada. Ideal com a postre d'alguna via curta de la cara sud. Vàrem baixar per la 2a canal que surt després de caminar uns metres a l'esquerra des de la darrera reunió, que ens permetrà recuperar el peu de via mitjançant un ràpel curt des d'una reunió de pitons.
Infiltrats (Riu Lacó, Solsonès)
Tan sols dues tirades formen aquesta petita via, amb una roca increïble, equiparable amb Wenden o Pico d'Europa. Molt tècnica, combina l'autoprotecció amb algunes expansions en els trams més durs. Ens ha resultat molt difícil acotar el grau, ja que ambdues tirades són diferents. Esperem que les cordades repetidores ens feu arribar la vostra opinió.