La meva primera Patum com a berguedana, molt completa i desitjada des de fa 3 anys.
Després de viure la Berga del confinament, fosca i apagada, és tot un plaer reviure el caliu de la festa, les seves olors i la seva música i és tot un orgull celebrar els més de 400 anys d’història del tabal, la guita grossa, les masses i els plens.
Però l’econtre més màgic de tots és el fet de tornar a veure aquelles cares conegudes, amb barret o sense, però sempre amb un somriure. La mateixa màgia que fa retrobar vell amics que, com jo, anhelaven aquest moment.
I també m’ha quedat molt clar que enguany és la darrera infantil que gaudeixo ja que tant l’Heura com la Siurana han crescut molt en 3 anys i ja no necessiten la tieta dins de la plaça. Serà tot un orgull poder-les introduir a “la Patum dels grans” quan ho creguin oportú.
Malgrat no em va tocar cap salt per sorteig he viscut una patum molt completa, de dimecres a diumenge i treballant tots els matins. La clau, unes bones migdiades i la barreja ben lluny, tan sols olorar-ne el seu perfum. Tornar a casa sense passar per cap giratori, fer un dutxa per treure la negror de pólvora, una estona d’aclucar els ulls abans que soni el despertador i a treballar amb un somriure com si res.
Tanco la Patum dedicant els darrers tirabols a una persona estimada que desperta cada any, quan sent el so del tabal fent tremolar el terra, per reviure la festa al meu costat. Fins l’any vinent oncle!