Pàgines

dilluns, 23 de març de 2020

El guapo, l'irresistible i la que escala

Ni el nom, ni la paret ni la ressenya conviden a gaires repeticions, però serà una de les grans aventures de l'any, sens dubte. Sortir sense cap pressa ni pressions a l'hora del vermut. Doncs anar pujant i anar buscant diu en Dani... 

Quan fas un cap de setmana de rialles enfoten-te del personal i de tu mateix poc importa que la roca sigui cutre o passegis per les feixetes d'Àger. A més, la via en si, està prou ben trobada i sempre aprens alguna cosa.

Per als qui s'animin a repetir-la us deixo la super topo i la vídeo-ressenya. Per arribar-hi només cal seguir el camí que puja cap a l'esquerra de l'embut i ens hi toparem de morros (xapa-plom-xapa a l'inici)





dijous, 5 de març de 2020

TAJ MAHAL, Roca Regina (445m, 7b/A0)


No estava a la llista de les pendents, però la proposta d’anar a escalar a Regina m’atreia tant o més que Montrebei. Sense que generi precedent, aportaré una mica de info perquè la què diposàvem nosaltres abans de l'aventura era ben pobra.

Horari: Van ser 9 horetes d’escalada un diumenge de març amb tota la paret per a nosaltres.  
Equipament:  La via, injustament menys repetida que les veïnes Galí Molero o Pere Camins, està reequipada amb parabolts (una grata sorpresa!).
Roca: A la roca delicada de la paret cal afegir el fet que es repeteix poc i està força bruta, amb molt de líquen als primers llargs.
Graduació: Els graus de les ressenyes no se sustenten per enlloc però acabes agafant el xip d’escalada mitxa, azerant quan convé a quasi tots els llargs. Tot i així, cal escalar. Sense pitons, el grau obligat surt bastant més de V+ i sense ganxo es dispararia.
Material: joc de friends (el 3 pot resultar útil), joc de tascons, força cintes i ganxo.

La trave del L3, l'únic llarg de relax de la via

L1 + L2 empalmables còmodament. Arribar a la primera xapa ja et posa a to.

L8 amb pas de ganxo i molt obligat
L9 + L10 empalmables
L12 perdedor
L15 amb bloc de pànic. Des de que t’hi agafes fins que el deixes penses el pitjor i no hi ha alternativa.

Fissura aromàtica de l'inici de L4


La via et fa escalar des del primer metre fins al darrer. La roca no admet relaxació i la tensió està assegurada en tot moment. Sort de les xapes que anem trobant de tant en tant! Amb aquesta presentació resulta curiós com vaig arribar a les reunions de tots els llargs pensant: “el més fotut del cas és que m’està agradant”. Els darrers llargs, ja amb més ambient i escalables en lliure són molt bons. Tant és així que s’ha guanyat els 4 estels!

Tram final de l'L4


Trave de L14, un llarg fabulós