Pàgines

dijous, 28 de juny de 2018

Ratafia casolana

Fa una setmana vaig aparcar sota una esplendorosa noguera per anar a escalar el Bisbe, a Frares. Això és una senyal! Sense pensar-m'ho, vaig omplir la saca de nous verdes! I la setmana següent, el mateix dia de la revetlla, encara vam collir espernallac o herba de Sant Joan la vora de Santa Cecília.



He completat la collita montserratina amb algunes herbes del Montnegre: romaní, farigola, anís, maria lluïsa, camamilla, menta i algunes de la cuina de casa els avis (clau, nou moscada, canyella...)

Ho he barrejat tot amb bon ull i molt d'amor. Ara reposen a sota el sol del Montnegre esperant el tast. No serà fins al setembre o octubre. Brindaré amb tothom que m'hi vulgui acompanyar!


dijous, 21 de juny de 2018

Degeneració expansiva al Bisbe

Una via sorprenent des del minut zero fins l'arribada al cim; lògica i exigent amb les assegurances mínimes i només en els trams de placa. Cada metre requereix de la màxima concentració i la millor tècnica montserratina. Ens va sortir tota en lliure, difícilment es pot fer d'una altra manera tret del darrer llarg. 5 estrelles per la continuïtat i per la barreja  d'estils apoteòsica.

Aproximació: la vam fer des de la carretera que va del Monestir a can Massana (aparcant sota una Morera) prenent unes escales que desemboquen a una camí que en un inici planeja direcció Can Massana i després es va enfilant mica en mica, però la pujada de debò arriba quan prenem el desviament cap a Coll de Port (tram comú de la aprox si venim de Can Massana). En total: 35 minuts.

Material: prendre joc de friend fins el 3 (nosaltres ens vam quedar curts i les vam passar putes els primers llargs), tascons, forces bagues savineres i cintes llargues. Amb 12-14 cintes anirem sobrats!

La via
L1: el traçat s'intieix resseguint una fissura amb molta vegetació i de roca molt discreta. El primer pitó està força amunt i protegir-se abans esdevé complicat. A mesura que pujo vaig fent neteja. Ens assegurem en sabines fins arribar a una fissura més ampla (V+) que cal protegir amb friends grossos. Superat un arbret que faig servir per mans i peus ve un tram de 6a protegit amb dos pitons. Per la dreta es fa bé.
L2: protegim una mica la sortida de la reunió amb la fissura de l'esquerra i tracem una diagonal per anar a caçar un spit, per arribar al diedre de la dreta que no deixarem fins arribar a l'abre (la nostra reunió), a la feixa.
L3: placa de 6c. Assegurances no llunyanes però que obliguen a escalar. Sortir de la R ja fa una mica de por perquè fas 3m a pèl i damunt d'un arbre. Qui em conegui entendrà les meves pors amb els arbres que tinc a sota. El llarg és sublim! Més intens a la part de baix.

L3, placa guapa i intensa de 6c

L4: el llarg és més continu i la part més intensa és al final del llarg. La roca és boníssima, l'escalada és una gran dansa.


          L4, Placa de 6c+, sublim!

L5: mama por! La primera xapa costa de veure, la segona més, la tercera ja impossible i així anar fent. Les assegurances són tant distants que no les detectes fins que t'has allunyat molt des de la darrera assegurança. És 6a i la roca és bona, es fa bé, però cal una gran concentració, una caiguda em faria puré.
L6: arribar al primer pitó del la baumeta també tota una excursió, però a partir d'aquí el llarg és compartit amb la Heinz-Pokorski i està pitonat de tal manera que podríem superar tot el A0. Una primera panxeta de 6a, petit kop de gas i un segon tram desplomat que et va donant repòs si ets un bon espatarrador. Compte! Cal guardar-se una mica de pila per a la sortideta final. Un llarg de llegenda!


           Cim, cordada perillosa!

Descens: ràpel fins al terra pel vessant sud. Nosaltres prenem el camí en direcció cap a l'esquerra que baixa per una canal amb grans arrels. Fem tota una volta, resseguint marques blaves, fins arribar al coll de Port i descendim passant pel camí de peu de via.

divendres, 15 de juny de 2018

Estimball


Estimball
Material: 16 cintes, joc de tascons, joc de friends fins el 3, ganxo, un parell d'estreps.
Aproximació: Pel refugi Estasen o per les mines? La discussió va durar uns minuts ja que en Dani tenia l'experiència des del refu i deia que era llarguíssima i inhumana i jo tenia el record de les mines com molt dur i poc evident. Vam escollir per les mines i hi vam afegir 20 minuts de pista a peu, sortint des de peu de carretera ja que estava en força mal estat i la meva panter no tirava. En total 1:25h, sense treva, amb un gran desnivell.



Aquestes plaques fines m'encanten. Em demanen tota la conencentració per tal d'equilibrar el meu cos en les petites sinuositats, producte de l'erosió de l'aigua i em fan escalar.

En el nostre cas, l'escalada en lliure va quedar una mica resumida. L'equipament i el traçat no sempre conviden a arriscar i els graus massa sovint no són, ni de bon troç, el que proposen les ressenyes. Tot i que això pot generar discussií, el que sí que m'atreveixo a afirmar és que el grau obligat de la via és més de 6a. I l'escalada en artificial, a la qual jo no estic massa acostumada, també fa posar els cabells de punta, ja que tot sovint falten pitons intermitjos i amb passos en els quals resulta del tot impossible arribar a la següent assegurança des del darrer esglaó de l'estrep, a no ser que siguis Pau Gasol. A l'aventura, vam haver de sumar el fet que alguns trams de bavaresa estaven xops!

Fet aquest resum, tractaré de donar alguns detalls dels llargs, bàsicament els punts claus de la via.

Fisura guapa L2 



L1
: La via comença amb un sostret i comparteix els primers metres amb la Choras Piengue. Se separen quan l'Estimball flanqueja cap a l'esquerra anant a buscar la fisura. El flanqueig és cabrón, poc eviendent (perquè s'ha d'anar a caçar un pitó amagat) i bastant obligat. Existeix la possibilitat d'un pas de ganxo.
L2: fisura de 4t a protegir més placa dura de 6b.
L3: en la placa de 6b et quedes bastant venut. La placa de 6b+ surt flanquejant a la dreta.
L4: Sostret en A1 en vistes a la dreta amb una sortideta en lliure d'allargar-se... fins a arribar a un diedre-baveresa de V+ preciós, autoprotegible amb un pitó  entremig que no inspira gens. Molt tècnic. Darrer tram una mica descompost.
L5; Per confussió ens plantem en una reunió (suposem que de la Choras) just abans de la baveresa de 6a+. La veritat, resulta força més còmode.
L6: Baversa de 6a+ en A1 (requereix molta adherència i nosaltres la trobem regalimant, fa por). Placa de 7b+ en A1 i 6c cap a la dreta fins entrar a un diedre desplomat de 6a o más. En el punt clau hi pengen 2 pitons amb 2 cordinos que permeten passar còmodament sense escalar gaire. Després la cosa suavitza fins a una R ben còmoda en mig de la pendent.










R6

Com que la meteo no estava del tot segura i ja havíem trobat massa trams molls a la via, ens vam escaquejar cap a la dreta fins arribar a una canal herbosa que desemboca al cim del pollegó inferior.

Vam baixar per les Costes d'en Dou fins trobar una pas que ens va permetre recuperar el camí que porta a peu de via de la paret. Hi havia ganes de fer una altra via de les de la dreta de la paret, més curtes i equipades, però vam ser prudents.

L'endemà al matí, amb pluja, ens vam posar en una de les vies del mirador del Gresolet. Aprox zero i la roca més bona del que aparenta. Vam fer la via en dos llargs (fent reunions a la R3 i arbre de ràpel). Em va soprendre gratament, va esdevenir un bon recurs per a dies tontos com el nostre. Així que penjo la ressenya.