Pàgines

divendres, 15 de juny de 2018

Estimball


Estimball
Material: 16 cintes, joc de tascons, joc de friends fins el 3, ganxo, un parell d'estreps.
Aproximació: Pel refugi Estasen o per les mines? La discussió va durar uns minuts ja que en Dani tenia l'experiència des del refu i deia que era llarguíssima i inhumana i jo tenia el record de les mines com molt dur i poc evident. Vam escollir per les mines i hi vam afegir 20 minuts de pista a peu, sortint des de peu de carretera ja que estava en força mal estat i la meva panter no tirava. En total 1:25h, sense treva, amb un gran desnivell.



Aquestes plaques fines m'encanten. Em demanen tota la conencentració per tal d'equilibrar el meu cos en les petites sinuositats, producte de l'erosió de l'aigua i em fan escalar.

En el nostre cas, l'escalada en lliure va quedar una mica resumida. L'equipament i el traçat no sempre conviden a arriscar i els graus massa sovint no són, ni de bon troç, el que proposen les ressenyes. Tot i que això pot generar discussií, el que sí que m'atreveixo a afirmar és que el grau obligat de la via és més de 6a. I l'escalada en artificial, a la qual jo no estic massa acostumada, també fa posar els cabells de punta, ja que tot sovint falten pitons intermitjos i amb passos en els quals resulta del tot impossible arribar a la següent assegurança des del darrer esglaó de l'estrep, a no ser que siguis Pau Gasol. A l'aventura, vam haver de sumar el fet que alguns trams de bavaresa estaven xops!

Fet aquest resum, tractaré de donar alguns detalls dels llargs, bàsicament els punts claus de la via.

Fisura guapa L2 



L1
: La via comença amb un sostret i comparteix els primers metres amb la Choras Piengue. Se separen quan l'Estimball flanqueja cap a l'esquerra anant a buscar la fisura. El flanqueig és cabrón, poc eviendent (perquè s'ha d'anar a caçar un pitó amagat) i bastant obligat. Existeix la possibilitat d'un pas de ganxo.
L2: fisura de 4t a protegir més placa dura de 6b.
L3: en la placa de 6b et quedes bastant venut. La placa de 6b+ surt flanquejant a la dreta.
L4: Sostret en A1 en vistes a la dreta amb una sortideta en lliure d'allargar-se... fins a arribar a un diedre-baveresa de V+ preciós, autoprotegible amb un pitó  entremig que no inspira gens. Molt tècnic. Darrer tram una mica descompost.
L5; Per confussió ens plantem en una reunió (suposem que de la Choras) just abans de la baveresa de 6a+. La veritat, resulta força més còmode.
L6: Baversa de 6a+ en A1 (requereix molta adherència i nosaltres la trobem regalimant, fa por). Placa de 7b+ en A1 i 6c cap a la dreta fins entrar a un diedre desplomat de 6a o más. En el punt clau hi pengen 2 pitons amb 2 cordinos que permeten passar còmodament sense escalar gaire. Després la cosa suavitza fins a una R ben còmoda en mig de la pendent.










R6

Com que la meteo no estava del tot segura i ja havíem trobat massa trams molls a la via, ens vam escaquejar cap a la dreta fins arribar a una canal herbosa que desemboca al cim del pollegó inferior.

Vam baixar per les Costes d'en Dou fins trobar una pas que ens va permetre recuperar el camí que porta a peu de via de la paret. Hi havia ganes de fer una altra via de les de la dreta de la paret, més curtes i equipades, però vam ser prudents.

L'endemà al matí, amb pluja, ens vam posar en una de les vies del mirador del Gresolet. Aprox zero i la roca més bona del que aparenta. Vam fer la via en dos llargs (fent reunions a la R3 i arbre de ràpel). Em va soprendre gratament, va esdevenir un bon recurs per a dies tontos com el nostre. Així que penjo la ressenya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada