Degeneració expansiva al Bisbe

Una via sorprenent des del minut zero fins l'arribada al cim; lògica i exigent amb les assegurances mínimes i només en els trams de placa. Cada metre requereix de la màxima concentració i la millor tècnica montserratina. Ens va sortir tota en lliure, difícilment es pot fer d'una altra manera tret del darrer llarg. 5 estrelles per la continuïtat i per la barreja  d'estils apoteòsica.

Aproximació: la vam fer des de la carretera que va del Monestir a can Massana (aparcant sota una Morera) prenent unes escales que desemboquen a una camí que en un inici planeja direcció Can Massana i després es va enfilant mica en mica, però la pujada de debò arriba quan prenem el desviament cap a Coll de Port (tram comú de la aprox si venim de Can Massana). En total: 35 minuts.

Material: prendre joc de friend fins el 3 (nosaltres ens vam quedar curts i les vam passar putes els primers llargs), tascons, forces bagues savineres i cintes llargues. Amb 12-14 cintes anirem sobrats!

La via

L1: el traçat s'intieix resseguint una fissura amb molta vegetació i de roca molt discreta. El primer pitó està força amunt i protegir-se abans esdevé complicat. A mesura que pujo vaig fent neteja. Ens assegurem en sabines fins arribar a una fissura més ampla (V+) que cal protegir amb friends grossos. Superat un arbret que faig servir per mans i peus ve un tram de 6a protegit amb dos pitons. Per la dreta es fa bé.

L2: protegim una mica la sortida de la reunió amb la fissura de l'esquerra i tracem una diagonal per anar a caçar un spit, per arribar al diedre de la dreta que no deixarem fins arribar a l'abre (la nostra reunió), a la feixa.

L3: placa de 6c. Assegurances no llunyanes però que obliguen a escalar. Sortir de la R ja fa una mica de por perquè fas 3m a pèl i damunt d'un arbre. Qui em conegui entendrà les meves pors amb els arbres que tinc a sota. El llarg és sublim! Més intens a la part de baix.

L3, placa guapa i intensa de 6c

L4: el llarg és més continu i la part més intensa és al final del llarg. La roca és boníssima, l'escalada és una gran dansa.


          L4, Placa de 6c+, sublim!

L5: mama por! La primera xapa costa de veure, la segona més, la tercera ja impossible i així anar fent. Les assegurances són tant distants que no les detectes fins que t'has allunyat molt des de la darrera assegurança. És 6a i la roca és bona, es fa bé, però cal una gran concentració, una caiguda em faria puré.

L6: arribar al primer pitó del la baumeta també tota una excursió, però a partir d'aquí el llarg és compartit amb la Heinz-Pokorski i està pitonat de tal manera que podríem superar tot el A0. Una primera panxeta de 6a, petit kop de gas i un segon tram desplomat que et va donant repòs si ets un bon espatarrador. Compte! Cal guardar-se una mica de pila per a la sortideta final. Un llarg de llegenda!


           Cim, cordada perillosa!

Descens: ràpel fins al terra pel vessant sud. Nosaltres prenem el camí en direcció cap a l'esquerra que baixa per una canal amb grans arrels. Fem tota una volta, resseguint marques blaves, fins arribar al coll de Port i descendim passant pel camí de peu de via.