Segur que tomba!

Tres visites a Carboncillos han calgut per enllestir aquesta via. La primera, una tarda d’estiu l’endemà d’escalar la veïna Dibu. En Pau va obrir la primera tirada que, sens dubte, ha resultat ser la més exigent de totes; amb una combinació de placa fina amb carbonets que hi afegeixen certa emoció i una travessa cap a l’esquerra super desplomada en la qual hi trobem força cantell i alguns peus que s’acabaran de sanejar amb el pas de les cordades. Però el desplom no ha acabat. De la R1, molt penjada, vaig sortir amb el cor encongit doncs la roca no era de fiar. Una primera xapa des de l’estrep i vaig anar tirant més en artificial que en lliure. Quan per fi, vaig haver superat el desplom i la paret ja tombava es va posar a ploure. Sota la pluja vaig seguir tirant uns metres més, fins trobar un emplaçament digne per a una reunió. Llavors, ja sense pressa, vaig muntar la reunió i el ràpel. Passar a buscar en Pau va ser entretingut, donat el desplom.

 

L’endemà vam fer la 2a visita, durant la qual, vam alliberar la primera tirada i vam afegir dues tirades més. La segona es va resistir i ens va fer qüestionar l’emplaçamet d’un pitó. Del què no hi havia dubte és que aquest llarg quedaria dur.

Segur que tomba!!

2a tirada... Ja tombarà, ja!

Per a la 3a visita ha calgut un any sencer. Entrem a migdia encara a ple sol, però les parts més desplomades a l’ombra. Vinc motivada a encadenar allò que vaig deixar a mitges, per més que em costi. Em miro al detall els primers metres provant i descartant moviments prou extraterrestres. Decideixo canviar el pitó  (fora del traçat en lliure) per un xapa i després d’uns intents, aconsegueixo encadenar la seqüència! Di Parés en acció! Això d’alliberar els llargs que he obert em posa molt fanàtica. Finalment, decideixo modificar la R4 i emplaçar-la més a la dreta esperant trobar més bona roca. En Pau afegeix una 5a tirada que li costa 3 caigudes sobre meu. Primer cedeix un microfriend sobre el qual penjava. Després, li peta la roca que subjectava el seu ganxo mentre feia un forat. En un tercer intent, encara espantat pels vols, prova d’arribar en lliure fins el forat però no ho aconsegueix. A la 4a la vençuda. Al seu darrere, sanejo la tirada amb comoditat perquè es desfà tot. Reculo i l’allibero de 2n. Torno a recular per netejar un xic més i obro un darrer llarg, muntant la R de nit. En Pau neteja ja amb frontal i rapelem per la via. No ho sabíem encara, però ens esperava una gran nit de xerinola a les fiestas de Plan en molt bona companyia! Noche ochentera, la noche entera…

Fiestas de Plan amb bona companyia!!

Barrufets expres

Una via immerescudament oblidada, amb la qualitat de les veïnes! Ens decidim a restaurar-la convençuts(des), que la via mereix una nova vida i moltes més visites. La nostra feina no ha estat una altra que canviar la majoria de les peces velles (burins) per parabolts i sanejar una mica alguna llastra perillosa.

Vàrem escalar i alliberar tots els llargs de 1r, amb els burins, mentre que els altres 2 membres de l’equip es repartien la feina posar els bolts nous i treure els burins vells. Per sort, la via no en tenia gaires de burins ja que treure’ls és un esforç molt gran que sovint acaba amb martellades als dits de les mans.

El resultat, una agradable jornada amb bona companyia. En Dani i la Sònia paret enllà, en David a l’Esperó Barrufets i una cordada trempada a la Choras. Teníem la bateria justa i la vam apurar fins al final, deixant una només una xapa a les darreres reunions amb expansions. Molt satisfets(es) pel resultat acabem sopant plegats a Can Cortics. 

Així doncs ha quedat una via que es pot repetir perfectament sense pitons, amb un joc de friends, però amb algun tram on cal posar-hi morro (especialment a la placa de la 5a tirada). Que la gaudiu! Ens encantarà que ens compartiu les vostres experiències!

La llastra de la 4a tirada que ja no hi és