Un nom ben curiós i difícil de pronunciar correctament a la primera, que va sorgir espontàniament durant la primera jornada d’obertura, amb la companyia d’en Santi Gracia i una cordada d’amics per veïns, en la qual el líder de la cordada cantava, amb pèls i detalls, tots els moviments de la via que escalaven. L’analogia amb el personatge secundari del còmic d’Asterix ha donat molt de joc a una topo que trobo formidable, ja en coneixeu l’artista, oi? I l’Assegurançatòrix?
La via aprofita un pany verge i vertical on predomina la bona roca, amb alguns trams de qualitat excepcional. L’equipament fixe és generós (amb algunes assegurances afegides a posteriori), de manera que només són necessaris els flotants per la primera i darrera tirada). Les dificultats estan força concentrades. En la 1a tirada cal superar un parell de bombets. La 3a és bastant més matinguda, tot i que el tram més picant rau en superar un sostret. Pel què fa a la 4a, la dificultat es troba en 2 xapes (que poden superar-se en A0) amb poc cantell i un bon desplom.
En fem la repetició i alliberament el dissabte de l’Aplec, amb la Raquel i en Joan per veïns i una jornada fresca en la què en Pau queda glaçat, malgrat els dos plumes, mentre assajo i repeteixo el llarg clau de la via, que no és gaire més difícil que l’anterior, encadenat per en Pau sense gairebé ni esbufegar. Molt contents i satisfets, però encara amb forces, vam aprofitar per escalar la Via Segona Oportunitat abans de retrobar-nos amb el caliu de Nargó.
 |
| Piulada a la Soci, no perdem els bons costums! |