dimarts, 18 de febrer del 2020

Montrebei amb gust a romescu

Sec un dilluns davant una pàgina en blanc, satisfeta, cansada. Voldria contar un munt d'anècdotes del cap de setmana, però no trobo les paraules. Desconnecto del meu voltant i em transporto al prat.

Divendres vam arribar al prat de nit, prèvia parada al Futbolín per fer uns pegues d'escalfament i habituallament al Lo Torres. Ja érem una bona colla però no ens posàvem dacord. Del munt de vies anomenades al bar en va aparèixer una de nova que em motivava, sobretot, pels seus 450m, Corbeau i un bon acompanyant, l'Adri.

Vam sortir del prat a primeres llums i vam arribar just a les darreres, després d'una jornada prou intensa destacada per la quantitat de metres que ens vam arrossegar pels excrements de moltes generacions d'aus. Una via que es va guanyar les 5 estrelles del meu excel quan fins i tot em va sorprendre en una travessia aèria al llarg somital. Aquell ambient, amb l'airet fresquet que corria, Aragó al darrere em van enamorar. La temperatura va ser excel·lent en tot moment però vam fer curts de material. Una via tant neta no es pot fer amb un joc de friends (tal i com suggereix en Luchi a la seva guia).

L'Adri a L2 de Corbeau


Sortida del L11 de Corbeau, abans d'entrar al mític off-with


La tribu ens esperava al prat amb la llenya feta i la gran sorpresa va ser trobar-hi també la furgo del meu germà. Així doncs vam fer la gran calçotada, una idea brillant per acabar de curtir les pells. Ni hi va faltar l'ampolleta de ratafia! 

Agafa el calçot!

La tribu surt del prat, que tremolin les parets!

L'endemà, per acabar de rematar, Assetjats, un viot que em va fer acabar de donar tot allò que em quedava. Una línia guapa que et fa treballar l'autoprotecció amb trams molt atlètics. 

L3 Assetjats, inici de fissura atlètic desplomada. Vaig encadenant entre tascó i tòtem...

Final de L3 d'Assetjats, placa de somni

A les parets els dic fins aviat, al fisio li demano disculpes, als companys/es agrair que compartim aquestes aventures i als meus tòtems gràcies per fer tant bé la vostra feina!




dilluns, 10 de febrer del 2020

Dues de l'Alt Urgell

Lluita per plaer, Paret dels Sostres (Esplovins)

Quan surts amb en Joan saps que toca apretar segur. En tindrà prou amb els plats que li proposo? D'entre la bateria de ressenyes escollim per a dissabte una via que ens porta a conèixer una paret on cap dels dos hem escalat.
Arribem a peu de via a les 12h i ens trobem una cordada que retira perquè els ha caigut un peu de gat de la R3. A mi em surt de l'ànima respondrel's "t'has de comprar uns flostis!"


La via té dues meitats ben diferenciades. El tarannà de la primera part (grau amable, llargs força equipats) ens permet progressar molt ràpidament. La segona part, en canvi, a partir de L5, canvia radicalment amb trams obligats i sovint exposats, justament quan la via ja NO permet abandó i on caldrà escalar tant de 1r com de 2n.


En Joan sortint de l'Ae de l'L6, li sobra canto

El resultat és doncs una via exigent on cal anar-hi amb convicció, tenir bon olfacte i un navegador de precisió. Uns tòtems ens ajudaran a protegir millor els trams de fissura horitzontal dels darrers llargs i algun ganxo podria resultar ben útil per trobar un moment de repòs en l'exigent L6. L'Ae d'aquest mateix llarg té color de poder-se alliberar en 8è grau. 

Dels espàrrecs sense xapa que parlen algunes piades nomes en vam veure un i en un lloc poc adient i innecessari. 


Komando Cerdanya, Roc dels Collars


Roc dels Collars és una paret que visito sovint darrerament per l'elevada qualitat de les seves vies, una temperatura ben agradable i un lloc salvatge i solitari. Uns ingredients que es varen repetir diumenge a la Komando Cerdanya.


Bonic diedre, L1

La via entra per una diedre (a protegir al gust), l'únic llarg pel qual vam fer servir els flotants. El segueixen un seguit de llargs exigents, protegits amb parabolts i de placa fina amb roca de 1a. Els graus són bastant apretats, en especial la graduació del darrer llarg és d'escàndol. Cal tenir en compte que el llarg de 7b+ del 4t llarg se li ha de suma 3 xapes d'Ae (que podrien alliberar-se). Coneixent els ràpels aromàtics de la canal preferim rapelar per la via. Llàstima que el darrer llarg només hi ha una xapa amb un mallon perquè en 3 ràpels nets ens vam plantar al terra.

No vam tenir ni temps ni ganes de fer dues vies, però poder gaudir del panadó (del Reig) al solet de peu de via és un plaer dels grans. Com deien els berebers "bien dormir, bien comer, bien escalar..."

L3, puntejant


L4, 7b+ i Ae

Fent material a la furgo de món germà (gràcies!)