Tot sovint costa trobar el moment d’escriure, aquella calma
inspiradora que em crida per la necessitat de plasmar allò que sento o allò que
he viscut. Tot sovint és el mateix desig que em fa agafar el telèfon i
compartir les aventures. D’aquesta manera em sembla que l’aventura s’allarga en
el temps i la revisc. Gràcies a tots/es aquells que pareu l’orella quan ho
necessito.
Avui vaig a dormir tard perquè em sento plena. Després d’un
cap de setmana al més pur estil montserratí torno encara més enamorada de la
muntanya màgica, de les aventures que em fa viure i de les persones amb qui les
comparteixo. Aquesta caloreta ha revolucionat les cares nord amb un esclat de
cordades repartides per les parets, una ambient que ho fa encara més divertit.
Dissabte: Belladona ***** (visita obligada) amb en Joan i en
Ricard
No cal jugar a les palletes perquè en Ricard sempre fa el 1r
llarg i en Joan em cedeix el 2n. Dues cordades ja dansen fa estona (una a la
CADE, l’altra a la Belladona). La pluja de pedres constant fa preveure que
caldrà controlar la roca. Tots els llargs són bons però em va tocar la cirereta
del pastís, 45m de 7a de continuïtat amb algunes seccions fines i d’altres amb
un cantell molt peculiar. Al límit i buscant repòs a cada metre, arribo a la
reunió “buscant wifi”, amb els colzes
com antenes i amb una gran satisfacció. Companys, avui no em caldrà fer més
vies! Acabem fent bones migues i intercanviant fotos amb els companys de la
CADE.
Diumenge: Llibertat provisional ***** (visita obligadíssima)
amb en Toni i en Samu
En Toni i en Samu no es coneixen, però sabia del cert que
faríem un bon equip. Sorteig a les 3 palletes. Serà possible que em toquin
sempre els més xungos? Convivim a la paret amb 8 cordades més, una davant
nostra que ha sortit rebotada de la GAM i la Sànchez. Pensava que moriríem en
arribar a la GAM, com si fos l’escaló Hilary, però tot va agar una ritme
bastant fluid.
Empalmem els dos primers llargs, de roca més mediocre. El
segon llargs de 6b+ se’l curra en Samu. Jo vaig en peus de plom per les
fiblades al dit que sento des d’ahir. El 4t llarg no sabria quin grau posar-li.
Tal com poso la primera cinta a la xapa, em trec l’estrep i progresso posant
algun friend fins a un pas molt obligat abans del flaqueig a dreta. Abandono l’estrep
i surto en lliure posat un altre tòtem.
Flanquejo gràcies a un tricam estratègic al qual li farem A0 els tres. Segueixo
trobant alguns forats on emplaçar peces que m’ajuden a seguir progressant amb
l’estrep que em queda. El punt més delicat, però, es l’arribada a un primer
llavi que cal progressar per la dreta fins arribar a la bauma de sobre on des
de lluny ja es pot apreciar la reunió. Val la pena reservar-se el tòtem
blau-groc, perquè en cas contrari en jugues una hòstia de visita als companys de
la reunió de baix.
L’empalmada amb la GAM de 6a+ també té una bona hòstia i és
bastant finet. Així com també ho és el llarg de després del sostre
megafotogènic. Em Samu surt quan ja la dificultat va afluixant i l’alpinista
ens fa sortir uns metres a l’ensamble. A mi em va semblar una situació molt
còmica, la sort és que era un llarg espectacular de placa de patates.