Nords montserratines 5 estrelles

Tot sovint costa trobar el moment d’escriure, aquella calma inspiradora que em crida per la necessitat de plasmar allò que sento o allò que he viscut. Tot sovint és el mateix desig que em fa agafar el telèfon i compartir les aventures. D’aquesta manera em sembla que l’aventura s’allarga en el temps i la revisc. Gràcies a tots/es aquells que pareu l’orella quan ho necessito.

Avui vaig a dormir tard perquè em sento plena. Després d’un cap de setmana al més pur estil montserratí torno encara més enamorada de la muntanya màgica, de les aventures que em fa viure i de les persones amb qui les comparteixo. Aquesta caloreta ha revolucionat les cares nord amb un esclat de cordades repartides per les parets, una ambient que ho fa encara més divertit.

Dissabte: Belladona ***** (visita obligada) amb en Joan i en Ricard

No cal jugar a les palletes perquè en Ricard sempre fa el 1r llarg i en Joan em cedeix el 2n. Dues cordades ja dansen fa estona (una a la CADE, l’altra a la Belladona). La pluja de pedres constant fa preveure que caldrà controlar la roca. Tots els llargs són bons però em va tocar la cirereta del pastís, 45m de 7a de continuïtat amb algunes seccions fines i d’altres amb un cantell molt peculiar. Al límit i buscant repòs a cada metre, arribo a la reunió “buscant wifi”, amb  els colzes com antenes i amb una gran satisfacció. Companys, avui no em caldrà fer més vies! Acabem fent bones migues i intercanviant fotos amb els companys de la CADE.

Diumenge: Llibertat provisional ***** (visita obligadíssima) amb en Toni i en Samu

En Toni i en Samu no es coneixen, però sabia del cert que faríem un bon equip. Sorteig a les 3 palletes. Serà possible que em toquin sempre els més xungos? Convivim a la paret amb 8 cordades més, una davant nostra que ha sortit rebotada de la GAM i la Sànchez. Pensava que moriríem en arribar a la GAM, com si fos l’escaló Hilary, però tot va agar una ritme bastant fluid.

Empalmem els dos primers llargs, de roca més mediocre. El segon llargs de 6b+ se’l curra en Samu. Jo vaig en peus de plom per les fiblades al dit que sento des d’ahir. El 4t llarg no sabria quin grau posar-li. Tal com poso la primera cinta a la xapa, em trec l’estrep i progresso posant algun friend fins a un pas molt obligat abans del flaqueig a dreta. Abandono l’estrep i surto en lliure posat  un altre tòtem. Flanquejo gràcies a un tricam estratègic al qual li farem A0 els tres. Segueixo trobant alguns forats on emplaçar peces que m’ajuden a seguir progressant amb l’estrep que em queda. El punt més delicat, però, es l’arribada a un primer llavi que cal progressar per la dreta fins arribar a la bauma de sobre on des de lluny ja es pot apreciar la reunió. Val la pena reservar-se el tòtem blau-groc, perquè en cas contrari en jugues una hòstia de visita als companys de la reunió de baix.

L’empalmada amb la GAM de 6a+ també té una bona hòstia i és bastant finet. Així com també ho és el llarg de després del sostre megafotogènic. Em Samu surt quan ja la dificultat va afluixant i l’alpinista ens fa sortir uns metres a l’ensamble. A mi em va semblar una situació molt còmica, la sort és que era un llarg espectacular de placa de patates.

No ho digueu a ningú, però vam baixar per la canal dels Avellaners!