Santa Setmana (1)

Després de la mudança dels meus pares i amb el meu pis pots enlaire enceto la setmana santa molt ben acompanyada al far oest, Montsec. La pista de Montrebei no està massa transitable així que em quedo per Terradets, Àger i m'atanço fins a Collegats. Uns quants dies de molt bon temps amb gent i parets ben diverses. En resum...

• Delincuentes, sector Amanita, Terradets. (275m, 6c+, 6b/Ae) amb David i Joan.
• Tetties and Beer (230m, 7a (6b obligat)) i Cante Jondo (135m, 7a+?, 6a+/Ae), Àger amb Lo Salla.
• Galy-Molero fins a la R7 (500m, 6b+/Ae) i Promio Moreno fins R3 (315m, 6b/A2), Roca Regina, Terradets amb Dani Bruga.
• Via del Sergio (355, 6b, V+/A0) + últums llargs de la CADE, paret de Bagasses, Terradets amb Eduard.
• Sang de Crack (235m, 6b+, V+/A1), Roca de Pressó, Collegats amb Eduard.
• Tànger (320m 6b), entrant per variant desconeguda. Paret del Pressó, Collegats amb Eduard.

La Delincuentes és una via de caire esportiu amb una roca de qualititat extrema que permet gaudir intensament de cada metre i que fan que la via es quedi curta. Els graus no estan collats i las assegurances abunden allà on es concentra la dificultat. M'acompanyen un bon parell de delinqüents (Joan i David) i de lluny un parell de cràpules (en Toni i en Ricard). Amb aquesta colla, la festa està assegurada!

La Tetties and Beer destac per l'L3 que començo amb un ensurt quan, conquerint el primer ressalt per damunt de la feixa arrenco una bona llastra quan m'hi agafo amb les dues mans. L'habilitat d'un bon assegurador (el Salla) i un tòtem prou oportú fan que piqui el terra amb suavitat i sense més repercussions que trobar un altre punt feble per on atacar la via. M'esforço molt per escalar el llarg que tot i estar ben protegit té trams d'autoprotecció i algun friend gros m'hagués anat millor. La placa final és una petita joia! Tot i no encadenar el llarg, es deixa escalar i lluitar. Els peus de gat d'apretar han fet feina.

La Cante Jondo esdevé una bona via per combinar amb l'anterior. Aquest cop el llarg d'apretar li toca al Salla. Jo m'hi esforço de segon però caic just arribat a un escut. Guapo però difícil. Empalmo els dos darrers llargs de placa, pura mel segons el meu parer!

   

Galy-Molero, quina decepció! Arribat a la feixa la via segueix amb un llarg d'Ae en el qual li falta una primera xapa, que ha saltat juntament amb una llastra (informació que més tard vam poder corroborar al bar del Lago amb el mestre Luichy). M'hi vaig atansar, però sense canto i sense xapa l'hòstia estava assegurada! Plan B!

Busquem una vella coneguda del Dani, la Promio Moreno. Quan et situes a peu de via i encaixes amb la ressenya ja t'esperes que el 6a+ serà cabró, però sincerament pensava poder passar-hi sense treure l'estrep. Serà que no estic avesada a la roca de Regina però tots els graus em van semblar ciència ficció!

La Via del Sergio és assequible, de bon fer, empalmant els llargs de dos en dos fins arribar al gran diedre. Llargs de placa interessants i els finals molt guapos. Un cop a la feixa encara és aviat així que decidim sortir per dalt fent els darrers llargs de la CADE, que tenen un encant especial amb aquell punt d'ambient.

SANG DE CRACK l'escric en majúscules que sempre voldré repetir. Tots els llargs són espectaculars i es fa escalar de principi a fi jugant molt amb l'autoprotecció. Aquell conglomerat tant dur fa que l'escalada sigui únic i l'entorn màgic. D'aquells dies que no vols que s'acabi! I després de conèixer el descens, encara més! La via està equipada per rapelar i crec que és un molt bona idea...

Per una petita confusió acabem escalant la clàssica Tànger a partir del L4. La variant que fam fer nosaltres al començament la desconec però tampoc la recomano doncs tenia un primer llarg molt exposat i descompost. El dia que amençava pluja però que ens va deixar escalar sense mullar-nos.