Sec un dilluns davant una pàgina en blanc, satisfeta, cansada. Voldria contar un munt d'anècdotes del cap de setmana, però no trobo les paraules. Desconnecto del meu voltant i em transporto al prat.
Divendres vam arribar al prat de nit, prèvia parada al Futbolín per fer uns pegues d'escalfament i habituallament al Lo Torres. Ja érem una bona colla però no ens posàvem dacord. Del munt de vies anomenades al bar en va aparèixer una de nova que em motivava, sobretot, pels seus 450m, Corbeau i un bon acompanyant, l'Adri.
Vam sortir del prat a primeres llums i vam arribar just a les darreres, després d'una jornada prou intensa destacada per la quantitat de metres que ens vam arrossegar pels excrements de moltes generacions d'aus. Una via que es va guanyar les 5 estrelles del meu excel quan fins i tot em va sorprendre en una travessia aèria al llarg somital. Aquell ambient, amb l'airet fresquet que corria, Aragó al darrere em van enamorar. La temperatura va ser excel·lent en tot moment però vam fer curts de material. Una via tant neta no es pot fer amb un joc de friends (tal i com suggereix en Luchi a la seva guia).
L'Adri a L2 de Corbeau
Sortida del L11 de Corbeau, abans d'entrar al mític off-with
La tribu ens esperava al prat amb la llenya feta i la gran sorpresa va ser trobar-hi també la furgo del meu germà. Així doncs vam fer la gran calçotada, una idea brillant per acabar de curtir les pells. Ni hi va faltar l'ampolleta de ratafia!
Agafa el calçot!
L'endemà, per acabar de rematar, Assetjats, un viot que em va fer acabar de donar tot allò que em quedava. Una línia guapa que et fa treballar l'autoprotecció amb trams molt atlètics.
L3 Assetjats, inici de fissura atlètic desplomada. Vaig encadenant entre tascó i tòtem...
Final de L3 d'Assetjats, placa de somni
A les parets els dic fins aviat, al fisio li demano disculpes, als companys/es agrair que compartim aquestes aventures i als meus tòtems gràcies per fer tant bé la vostra feina!
CALÇOT I RATAFÍA AL GOT.
ResponElimina