Poca informació és la que teníem d'aquesta via, oberta per en Joan Jover (i companyia) el 1986 i la ressenya original no aporta massa detalls, però els adjectius que la descriuen són del tot apropiats "àrdua, aèria, sostinguda, severa, exposada..."
 |
| Afegeix un títol |
L1 (IV+): inici per un diedre moll i brut amb 3 burins molt junts (estrany) abans d'iniciar el flanqueig cap a l'esquerra.
L2 (6c): Llarg agraït per escalar en lliure, tècnic de cantell petit.
L3 (7a+/b): Escalable amb una secció molt fina i desviada dels burins a la dreta. El bou de l'Adrià el va encadenar, jo vaig volar de segon. L'equipament no convida.
L4 (6b): iniciem el llarg per un diedre, ens desviem per una placa a l'esquerra i finalitzem el llarg superant un exigent desplom amb cantell (però cal trobar-lo).
L5 (6b+): llarg confós, de navegar i exposat. Hi ha poques pistes. Creiem haver escalat un tram d'una via veïna (Puputs).
L6 (Ae,6a): molts troços tenen color en lliure (dur), però el dia amençava pluja els compis no estaven per provatures. Caldrà optimitzar les cintes!
L7 (A1, V+): també té pinta d'alliberable, amb roca mediocre. Nosaltres anem per feina que ja cauen gotes!
L8 (¿?): llarg herbós i descompost, difícil de protegir en condicions. Quan el diedre es torna impracticable cap a la dreta la roca és millor.
Baixem flanquejant i desgrimpant cap a l'esquerra fins a trobar el GR. Recollim motxilles a peu de via abans que es posi a ploure i arribem a la furgo minuts abans que es posi a apedregar de valent. Salvats pels pèls!
Jo escalant L1
Pau i Adrià a la R1
Pau arribant a la R2
La cordada al cim, sense mullar-se
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada