dijous, 31 d’agost del 2017

Pànic Timpànic

Se m'acaben les vacances però malgrat el toc melancòlic que em genera deixar enrere totes les experiències viscudes, emprenc aquesta nova etapa amb il·lusió. Amb ganes de tornar a treballar, sabent que tindré el meu gran respir dels dimecres. I tenint en compte que no jauré ni un sol cap de setmana doncs l'agenda per setembre i octubre ja està molt preta.
El passat dilluns vam escalar una gran via amb la Mireia. Una via que posa de manifest que som una gran cordada i tenim ganes de més aventures. Pànic timpànic a Roca Narieda, una de les vies més contínues que he fet mai, 250m mantinguts en el 6è grau, escalar i continuar escalant amb el llarg estrella just al final.

M'empatxo somiant en els nous reptes que vindran, enguany reservats als caps de setmana i a la llarga llista de ponts que m'esperen!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada