Astúries
m'has robat el cor. El teu verd, la infinitat de roca que tens allà on es perdi
la meva mirada, la teva fresca, la companyia de l’orballu cada dia...
Tot
plegat han fet de tu un lloc perfecte per reunir-nos els meus amics fanàtics
escaladors d’arreu, la meva família i a mi. Un conjunt immillorable per passar
els dies escalant, coneixent indrets, despertant en llocs màgics...
La trope de malalts a Urdón després d'una gran jornada d'escalada
No
he pogut conèixer d’aprop el Naranjo, però de lluny ja m’ha captivat. És clar
que seràs la meva excusa per tornar-hi ben aviat. Potser demà, potser l’any
vinent.
La família Parés a punt per a la Senda del Oso, Entrago
Els germans Parés celebrant el seu encadene a Dragón de Comodo (6c), Bobedas, Teverga
El
llibre de “Roca Verde” m’ha acompanyat en aquest viatge, però malgrat les seves
dues edicions, l’univers escalable és tant gran que s’ha quedat caduc en molt
poc temps. Arenas de Cabrales, el desfiladero de la Hermida i la vall de
Teverga han centrat la nostra atenció, però sense dubte Teverga s’emporta la
medalla d’or, per la comoditat. Un lloc amb roca excel·lent, degotalls
impactants, de molt fàcil accés i amb un aparcament perfectament equipat per
passar-hi les nits. Li dóna força voltes a un Rodellar on la roca està desgastada
i necessites tanda per a escalar.
Panoràmica del sector "Chorreras", Rumenes.
Com et trobo a faltar! No penso en altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada