Pàgines

dijous, 30 d’abril de 2015

Qui ho havia de dir...

Que un dijous a les 10 del matí brindaria amb un Roura, vi DO Aella, a pocs metres dels seus ceps?
Que acabaria treballant a l'institut on assagen els meus amics, els Timbalers del Vi d'Alella?
Que aconseguiria reunir gran part de la família Parés?
Que veuria tantes generacions de la família Cardos a Sant Pol
Que després de dos mesos exactes tornaria a trepitjar l'aeroport de Roma?
Que coneixeria una adolescent a classe que es diu com la meva amiga villera Lucila?

"La vida te da sorpresas, sorpresa te la la vida"

No sé què em depara el futur, no ho vull saber, només espero que sigui tant o més emocionant com fins ara. Perquè no sé si hi haurà res o ningú capaç d'aturar-me mentre lluito per aconsguir allò que vull.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada