Aquest matí he llegit Galeano a la plaça de la meva vila.
Hi havia dos joves amb llibres i textos impresos que oferien llegir unes paraules de Galeano a canvi d'escriure el meu nom un un tros de cartró. No em sorprèn gens perquè els conec, però la he trobat una iniciativa admirable. Gràcies a ells avui al meu poble alguns coneixeran a Eduardo, o ampliaran els seus horitzons. Jo, per exemple, he sabut que va estar exiliat a Calella, poble veí.
Amb ell vaig compartir llargues estones dels meus llargs trajectes patagònics, amb el llibre Venas Abiertas de América Latina, coneixent la verdadera història des del gran genocidi fins l'actualitat.
Ara, encara tinc més ganes de continuar descobrint les seves obres, de perdre'm amb les seves paraules. Potser la seva mort revifi aquest interès a més persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada