No trobeu que el nom ja imposa una mica? No hi ha dubte que de la paret de Diables és de les més imponents de Montserrat, però a hores d'ara ens sembla una aposta un xic agosarada. Però, i el ganivet?
Hi ha una via, de traçat molt evident que fa molt de temps que em crida l'atenció. Matinguda, tècnica, amb una mica d'artifo que segons com té color en lliure i metres, uns quants metres per sortir-ne satisfet d'una jornada amb un gran ambient, però sense massa pati.
No puc oferir detalls de tota la via perquè vam abandonar, però els llargs que vam fer, si no fos perquè la roca fa desconfiar molt, els qualificaria d'excel·lents. Molt exigents en la lectura de la paret, tècnics i equipats de manera que t'obliguen a escalar, sobretot en els llargs de quinto. Que, tot i ser quinto O MÉS, hi ha trams completament nets. Així doncs, cal escalar amb el cap clar. I tot i que els claus inspiren certa confiançat no puc evitar cridar quan trobo un paravol!
Cal respirar molt profundament per treure's el camalot de l'1 amb un genoll encastat a la paret "en off-with" i amb l'altre peu bastant dubtós... Aquest pas el situo en el L3, que també conté més d'una llastra molt dubtosa que cal evitar. L'L4 també és un llarg a completar amb equipament flotant, i ja coneixem el V montserratí...
Cal respirar molt profundament per treure's el camalot de l'1 amb un genoll encastat a la paret "en off-with" i amb l'altre peu bastant dubtós... Aquest pas el situo en el L3, que també conté més d'una llastra molt dubtosa que cal evitar. L'L4 també és un llarg a completar amb equipament flotant, i ja coneixem el V montserratí...
Només penso en tornar-hi, és una via preciosa, en vaig quedar enamorada de veritat. Montserrat no deixa de sorprendre'm, encara hi tinc molt per explorar... Tot i abandonar, vaig tornar "a casa" eufòrica! Prometo que continuarà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada