No sempre la vida et somriu, però quan ho fa,
tot té un altre color, els sentits treballen al seu màxim rendiment i el
cervell és incapaç d’aturar-se, cercant els detalls que permetin encomanar el
meu somriure a algú del meu voltant.
Resto ansiosa, esperant l’arribada del meu
cavaller. El valent que em vacunarà contra la boca del drac ferotge ja ha
començat a travessar muntanyes. Serà el perfum d’una rosa vermella com la sang allò
que em mantindrà vius els sentits, quan s’allunyi i segueixi el seu camí.
Noble cavaller, aquí l’està esperant el seu
llibre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada