Pàgines

divendres, 10 d’abril de 2015

31 amb la Salseta

Quan era xica em moria d'il·lusió per sumar un any més al meu calendari. Gaudint d'una tarda de màgia en un petit pis del barri de la Sagrera. Després he anat sumant anys amb menys ganes, però no menys emocionant. Destacaria la festa sorpresa dels meus 22 a Can Giralt, els 25 a casa en Roco i la Vale, les maduixes amb xocolata de Can Celestí dels meus 29... La rave dels 30, sensacional i irrepetible per l'ambient del lloc i el caliu de la gent... 
Ara el nivell està molt alt i sumar anys ja no fa tanta il·lusió, més aviat al contrari. Però sembla que l'atzar va decidir que avui no em podia quedar tancada a casa plorant per sumar-ne un més i repetiré l'experiència de celebrar l'aniversari amb uns grans amics, els meus, els de sempre i amb la Salseta del Poble Sec. Ells m'han acompanyat durant llargues nits de ballaruca des que tinc memòria; després de cada correfoc o amb qualsevol altra excusa he recorregut mig Catalunya amb ells. 
Una anècdota molt graciosa va ser el darrer cop que vaig coincidir amb ells, a la Verema d'Alella, després del correfoc. Ja era la segona part i jo havia enredat a 4 (només 4) amics perquè es quedessin amb mi, tot i que l'endemà marxàvem de correfoc a França a les 8 del matí, perillosíssima combinació! De sobte, em varen dedicar una cançó. Al cap de pocs segons, una amiga s'apropava corrents per cercar-me i abraçar-me. La Salseta ens havia fet trobar. Si mai em busques, no ho dubtis, seré a 1a fila.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada