Tot i que en tinc molts motius, em costa trobar el temps per escriure. S'han escurçat les petites estones de llegir o mirar la tele i, fins i tot, d'escriure.
Però ahir em vaig acomiadar d'un gran llibre, que m'aacompanyat durant setmanes i que m'ha fet posar la pell de gallina tot sovint. És proper, real i tracta la meva història, una manera molt diferent d'aprendre etapes de la nostra història que no s'ensenyen a les aules.
En Raimond, és un vell brigadista que narra la història a la seva néta, després de molts anys enterrada en el silenci. De boca d'un nord-americà he pogut conèixer moments, vivències, ideals... en definitiva una manera de viure i de pensar que varen tenir tots aquells que lluitaven al bàndol republicà contra les tropes de Franco. No cal dir, que la tragèdia i la mort formen part d'aquests records, però admiro i valoro als que, com ell, els compartiu amb mi després de tants anys, després de tant de patiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada