Tupamaros, la Proa

El passat dissabte, amb ambient de Trobada d’Escaladors/es vam rematar la feina de la nova via a la Proa, una ruta curta però intensa amb roca sputnik típica del vessant sud de Montserrat. Aprofitem un antic projecte que tenia una sola xapa a peu de via, per afegir-hi dues noves tirades i escaig per acabar sortint per la veïna Boscanero. Per a la via no calen friends, però pot ser interessant alguna peça per reforçar l’equipament arcaic de la via veïna en el tram final de la paret.

M’agradaria fer un petita menció al dia que vaig atrevir-me a sortir a obrir la segona tirada, després de molts mesos sense agafar el trepant i pràcticament sense escalar. La por que vaig passar no la calmava ni cantant, però la confiança que em va anar regalant la paret mica en mica em va fer créixer i oblidar-me de les meves limitacions, talment com si la paret i el meu cos haguessin arribat a un acord per autoritzar-me el pas. Una jornada que va començar amb un esmorzar entre bons amics a la Cassola i que, sense dubte, guardaré per al record.

Per acabar, vull fer referència al nom escollit. La idea sorgeix com a petit homenatge per la recent defunció de Pepe Mujica, el combatent uruguaià que, a més d’una llarga carrera de participació política, va ser militant del Moviment d’Alliberament Nacional nascut per lluitar contra la ultradreta i l’imperialisme Yanki que amenaçava al país als anys 60 i 70. Vull estendre també la dedicatòria als bons amics uruguaians que la vida m’ha regalat!