Reprenc l’escriptura després d’una pausa breu presentant una petita via en un racó que em té enamorada. La paret del Montnou no destaca per res, és més aviat curta, discontínua, força herbosa i la roca és variable. Malgrat tot, té el seu encant, les vies es poden combinar i l’accés i el retorn (amb tot terreny) són agradables i ideals per a una coixa com jo. A més, sota el solet d’hivern és una paret la mar de comfortable.
Muixeranga és una línia maca i prou matinguda, que juga amb l’autoprotecció sempre que es pot. Només dues tirades d’una obertura en la qual només he participat a cop de martell i amb prou feines. En definitiva, es tracta d’un entreteniment mentre esperem la meva imminent recuperació per tornar al bacallà que tenim a mitges.
La via guanya un estel només pel nom escollit: Muixeranga, dolç i solemne com la melodia de la dolçaina protagonista de l’himne del País Valencià. La tria no és casual doncs ens hem solidaritzat (sobretot en Pau) amb l’horta valenciana pels fets catastròfics viscuts durant la DANA l’octubre de 2024 des del primer moment. I ara volem seguir al seu costat exigint responsabilitats per la nefasta gestió política de l’alerta meteorològica, perquè creiem que l´única manera d’alleugerir el dolor és fent justícia. Mazon dimissió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada