COSTERILLOU, un altre dia

El meu desig d'acostar-me de nou al Pirineu i assaborir-ne les seves vistes des d'una magnífica cresta, ha estat frustrat.

Ens havíem plantejat inicialment de provar d'empalmar les dues crestes, Diablo i Costerillou, una proposta agosarada per culminar en una sola jornada. Després d'assumir que no som en Kilian i trobar-nos dues cordades a l'aparcament de l'embassament de La Sarra que anaven a fer Costerillou ens vam decidir. Entre les cordades hi havia un vell conegut de mon germà, del CADE.

La prudència deia que calien grampons i naltros no en portàvem, però des del refugi ens van informar que si anàvem amb corda de més de 50m no calien ja que podríem rapelar la bretxa de Latur fins a baix i ja no hi hauria pendent.

 

L'entrada a la cresta, al mig l'Aguille d'Ussel

Degut la nostra hora d'arribada vam descartar de pujar a fer el bivac, ja que havíem de caminar majoritàriament a les fosques. Així doncs dissabte ens llevàvem a les 05h i sortíem amb els frontals a les 05:35h, carregats com mules (ferralla, cordes, menjar...). Amb dues hores érem al refu i, abans de les 10h, érem a peu de cresta. Mentre patíem per la dificultat de travessar petites geleres sense grampons per arribar a la paret, vàrem veure que els companys ens duien avantatge, ja estaven a la Torre Costerillou. 

 

La Torre Costerillou 

D'aquest punt vam iniciar el descens, en veure caure un company que va quedar malferit i penjant de la corda. Calia donar avís al servei d'emergències i el telèfon no responia. Gat vell és àgil, impossible seguir-li el ritme a mon germà, així que vaig calmar l'espant i la decepció, gaudint de les marmotetes que se'm creuaven i de la solitud pirinenca.

Després de la birra al refu, vam decidir anar cap avall. Si volíem ajudar, ni que fos fent servei de taxi, havíem de poder comunicar-nos amb el món. Des de La Sarra la cobertura també és dolenta. Ni Jaca, ni Huesca. A quin hospital doncs?? Des del servei de muntanya de Jaca em deien que encara s'estava duent  a terme el rescat. I era obvi, un rescat en paret d'aquell tipus requeria el seu temps. Finalment, després de dinar a la furgo vam decidir tornar (tot i que jo no volia) i ja prop de Huesca em sona el telèfon, era un Guardia Civil molt enrotllat (mai hauria dit que escriuria una frase com aquesta) que em trucava per dir-me que portaven el company a Huesca. Ens desviem! A l'hospital ens tornen a dir que aquí no ha arribat cap helicòpter. Quan ja marxàvem assumint que no obtindríem més respostes, trucaven d'urgències i es començaven a sentir les aspes. És aquí! Molt amablement vam aconseguir la informació que perseguíem, saber en tindria per un temps de baixa però que se'n sortiria. En veure que no podríem ser útil vam retornar cap a casa.

De camí postulàvem un llibre que vull escriure que, de moment no desvetllaré, però podria ser molt interessant i divertit. Si tira endavant ja us demanaré ajuda! Una altra cosa que vull compartir és, si no hi ha piades ni ressenyes clares a internet és que aquest repte no hi va ni quisqui, per alguna cosa serà no? Ja entenc que veient la caravana que hi havia a la bretxa Latur per pujar al Balaitus per la via normal a hom se li treguin les ganes però... m'enteneu, oi?