Diumenge passat vaig gaudir del festival de dansa de l'Aula de Dansa de Sant Pol. En altres ocasions em tocava treballar-hi coordinat-ne els detalls, però enguany hi vaig assistir amb voluntat pròpia per veure la Siurana, una petita ballarina.
D'entre els balls que va participar, el més emocionant, el del Cabaret. Amb aquell vestit, la mirada concentrada i el cabell recollit feia caure la baba a tot el públic, en especial als seus familiars. Més enllà de totes aquestes emocions, les petites ho van fer molt bé. Em recorda les meves ballades d'esbart. Ara entenc que no com gaudien els meus avis, pares i oncles quan em venien a veure. Quantes hores devien passar amb la càmera de retratar a punt fins que sortia a ballar el ball de pedretes o el patatuf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada