No podia ser de diferent manera. Quan vaig saber que se m'acabava el nomenament uns dies abans de Patum no podia evitar celebrar quedar-me sense feina, d'aquesta manera podria viure i gaudir plenament de la Patum. Així va néixer la idea de pujar el dimecres i donar la benvinguda a la Patum, amb un passacarrers íntim i autèntic. Dijous Patum lluïment a ple sol i vermut a Cal Negre. Per renovar les forces i espolsar el sutge incrustat amb la suor un banyet recuperador a l'Abaells, com ja és tradició.
Una gran patum completa marcada per la celebració dels 125 de les comparses de la Guita Xica i els Nans Nous i d'altres salts especials i a les fosques.
Divendres, després de consultar els nomenaments amb el mòbil des de la furgo ens llevem. Banyet a la Baells, dinar i tornem cap a Sant Pol ja que les nebodes s'han donat a de baixa a la Patum infantil d'última hora.
Després d'un respir amb brisa submarina, però encara amb gust a barreja, tornem a pujar diumenge. Primer a veure a l'oncle Betagarri a Avià, sempre amb les seves batalletes. I de seguida cap a un Patum que aparentava que seria tranquil·la després del senyor ruixat que havia descarregat. I així va ser, es saltava molt bé en tot moment i el segon salt de plens va ser dels memorables, així com també els tiravols.
Després de ballar unes sardanes se'm feia dur acomiadar-me, així vam estirar un xic més fins acabar la Patum dels pobres a la Plaça Sant Joan, magnífic! La Patum de diumenge va ésser una Patum de comiat: "adéu Convergència adéu!" cridava eufòrica la plaça!
Gràcies als berguedans que m'acolliu cada any, gràcies als grans amics i acompanyants de l'Ametlla, gràcies als qui només aconsegueixo veure un cop l'any entre glop i glop de barreja. Gràcies per una Patum més, tant especial com les anteriors. Cada vegada més a prop... hom sap que friso per aconseguir ballar un ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada