A dónde vas bala perdida, l'Asiàtica

Indirecta, Paret de Diables

Potser no era el nostre dia, potser feia massa que no escalàvem a Montserrat o bé ens n'havien generat massa expectatives, el fet és que ens va deixar una mica decepcionats.

Ens vam posar a la via cap a quarts de 2 i ja hi tocava l'ombra (sort!), vam trigar unes 5 hores i mitja fins al cim. De material anàvem força servits. No vam fer servir l'alien negre com demana la ressenya i tot i que no portàvem friends grossos repetits, creiem més aconsellable repetir el camalot del 2, que no pas el 3. Molt útil el joc de tascons grossos d'en Pau!

L1: Placa xula d'inici de la Sanchez amb parabolts.

L2: Xemeneia.

L3: Guapo. Abandonem la Sanchez per una fissura horitzontal a protegir bastant al gust. Guardar-se el 3 per al tram final previ als burins. La R3 només té un buri, així que munto la reunió penjada al final de la fissura amb 2 parabolts.

L4: Primer tram de fissura-baberessa exigent i a autoprotegir amb micros. Un segon tram de franqueig cap a la dreta amb un pitó a l'inici és encara més dur. Salten espurnes i no surt. Final del llarg amb roca delicada.

L5: escombrera màxima. Diedre taronja descompost a protegir, no sempre tant bé com voldríem. Arribant a la reunió la roca millora i hi trobem alguns burins.

L6: Guapo! Llarg semblant a l'anterior però amb la roca de primera qualitat. Xalant!

L7: Sortida de la GAM atlètica i deliciosa placa final amb alguns parabolts.

Final L4

L5, l'escombrera màxima

  

En Pau xalant a l'escombrera

Deixant enrere l'escombrera a la R5 (de 6 burins)

Xibalbà, Roca Gran d'en Ferrús

Poca informació és la que teníem d'aquesta via, oberta per en Joan Jover (i companyia) el 1986 i la ressenya original no aporta massa detalls, però els adjectius que la descriuen són del tot apropiats "àrdua, aèria, sostinguda, severa, exposada..."

Afegeix un títol

L1 (IV+): inici per un diedre moll i brut amb 3 burins molt junts (estrany) abans d'iniciar el flanqueig cap a l'esquerra.

L2 (6c): Llarg agraït per escalar en lliure, tècnic de cantell petit. 

L3 (7a+/b): Escalable amb una secció molt fina i desviada dels burins a la dreta. El bou de l'Adrià el va encadenar, jo vaig volar de segon. L'equipament no convida.

L4 (6b): iniciem el llarg per un diedre, ens desviem per una placa a l'esquerra i finalitzem el llarg superant un exigent desplom amb cantell (però cal trobar-lo).

L5 (6b+): llarg confós, de navegar i exposat. Hi ha poques pistes. Creiem haver escalat un tram d'una via veïna (Puputs).

L6 (Ae,6a): molts troços tenen color en lliure (dur), però el dia amençava pluja els compis no estaven per provatures. Caldrà optimitzar les cintes!

L7 (A1, V+): també té pinta d'alliberable, amb roca mediocre. Nosaltres anem per feina que ja cauen gotes!

L8 (¿?): llarg herbós i descompost, difícil de protegir en condicions. Quan el diedre es torna impracticable cap a la dreta la roca és millor.

Baixem flanquejant i desgrimpant cap a l'esquerra fins a trobar el GR. Recollim motxilles a peu de via abans que es posi a ploure i arribem a la furgo minuts abans que es posi a apedregar de valent. Salvats pels pèls!

Jo escalant L1

   

                           Pau i Adrià a la R1

Pau arribant a la R2

La cordada al cim, sense mullar-se

El guapo, l'irresistible i la que escala

Ni el nom, ni la paret ni la ressenya conviden a gaires repeticions, però serà una de les grans aventures de l'any, sens dubte. Sortir sense cap pressa ni pressions a l'hora del vermut. Doncs anar pujant i anar buscant diu en Dani... 

Quan fas un cap de setmana de rialles enfoten-te del personal i de tu mateix poc importa que la roca sigui cutre o passegis per les feixetes d'Àger. A més, la via en si, està prou ben trobada i sempre aprens alguna cosa.

Per als qui s'animin a repetir-la us deixo la super topo i la vídeo-ressenya. Per arribar-hi només cal seguir el camí que puja cap a l'esquerra de l'embut i ens hi toparem de morros (xapa-plom-xapa a l'inici)

TAJ MAHAL, Roca Regina (445m, 7b/A0)

No estava a la llista de les pendents, però la proposta d’anar a escalar a Regina m’atreia tant o més que Montrebei. Sense que generi precedent, aportaré una mica de info perquè la què diposàvem nosaltres abans de l'aventura era ben pobra.

Horari: Van ser 9 horetes d’escalada un diumenge de març amb tota la paret per a nosaltres.  

Equipament:  La via, injustament menys repetida que les veïnes Galí Molero o Pere Camins, està reequipada amb parabolts (una grata sorpresa!).

Roca: A la roca delicada de la paret cal afegir el fet que es repeteix poc i està força bruta, amb molt de líquen als primers llargs.

Graduació: Els graus de les ressenyes no se sustenten per enlloc però acabes agafant el xip d’escalada mitxa, azerant quan convé a quasi tots els llargs. Tot i així, cal escalar. Sense pitons, el grau obligat surt bastant més de V+ i sense ganxo es dispararia.

Material: joc de friends (el 3 pot resultar útil), joc de tascons, força cintes i ganxo.

La trave del L3, l'únic llarg de relax de la via

L1 + L2 empalmables còmodament. Arribar a la primera xapa ja et posa a to.

L8 amb pas de ganxo i molt obligat

L9 + L10 empalmables

L12 perdedor

L15 amb bloc de pànic. Des de que t’hi agafes fins que el deixes penses el pitjor i no hi ha alternativa.

Fissura aromàtica de l'inici de L4

La via et fa escalar des del primer metre fins al darrer. La roca no admet relaxació i la tensió està assegurada en tot moment. Sort de les xapes que anem trobant de tant en tant! Amb aquesta presentació resulta curiós com vaig arribar a les reunions de tots els llargs pensant: “el més fotut del cas és que m’està agradant”. Els darrers llargs, ja amb més ambient i escalables en lliure són molt bons. Tant és així que s’ha guanyat els 4 estels!

Tram final de l'L4

Trave de L14, un llarg fabulós

Montrebei amb gust a romescu

Sec un dilluns davant una pàgina en blanc, satisfeta, cansada. Voldria contar un munt d'anècdotes del cap de setmana, però no trobo les paraules. Desconnecto del meu voltant i em transporto al prat.

Divendres vam arribar al prat de nit, prèvia parada al Futbolín per fer uns pegues d'escalfament i habituallament al Lo Torres. Ja érem una bona colla però no ens posàvem dacord. Del munt de vies anomenades al bar en va aparèixer una de nova que em motivava, sobretot, pels seus 450m, Corbeau i un bon acompanyant, l'Adri.

Vam sortir del prat a primeres llums i vam arribar just a les darreres, després d'una jornada prou intensa destacada per la quantitat de metres que ens vam arrossegar pels excrements de moltes generacions d'aus. Una via que es va guanyar les 5 estrelles del meu excel quan fins i tot em va sorprendre en una travessia aèria al llarg somital. Aquell ambient, amb l'airet fresquet que corria, Aragó al darrere em van enamorar. La temperatura va ser excel·lent en tot moment però vam fer curts de material. Una via tant neta no es pot fer amb un joc de friends (tal i com suggereix en Luchi a la seva guia).

L'Adri a L2 de Corbeau

Sortida del L11 de Corbeau, abans d'entrar al mític off-with

La tribu ens esperava al prat amb la llenya feta i la gran sorpresa va ser trobar-hi també la furgo del meu germà. Així doncs vam fer la gran calçotada, una idea brillant per acabar de curtir les pells. Ni hi va faltar l'ampolleta de ratafia! 

Agafa el calçot!

La tribu surt del prat, que tremolin les parets!

L'endemà, per acabar de rematar, Assetjats, un viot que em va fer acabar de donar tot allò que em quedava. Una línia guapa que et fa treballar l'autoprotecció amb trams molt atlètics. 

L3 Assetjats, inici de fissura atlètic desplomada. Vaig encadenant entre tascó i tòtem...

Final de L3 d'Assetjats, placa de somni

A les parets els dic fins aviat, al fisio li demano disculpes, als companys/es agrair que compartim aquestes aventures i als meus tòtems gràcies per fer tant bé la vostra feina!

Dues de l'Alt Urgell

Lluita per plaer, Paret dels Sostres (Esplovins)

Quan surts amb en Joan saps que toca apretar segur. En tindrà prou amb els plats que li proposo? D'entre la bateria de ressenyes escollim per a dissabte una via que ens porta a conèixer una paret on cap dels dos hem escalat.

Arribem a peu de via a les 12h i ens trobem una cordada que retira perquè els ha caigut un peu de gat de la R3. A mi em surt de l'ànima respondrel's "t'has de comprar uns flostis!"

La via té dues meitats ben diferenciades. El tarannà de la primera part (grau amable, llargs força equipats) ens permet progressar molt ràpidament. La segona part, en canvi, a partir de L5, canvia radicalment amb trams obligats i sovint exposats, justament quan la via ja NO permet abandó i on caldrà escalar tant de 1r com de 2n.

En Joan sortint de l'Ae de l'L6, li sobra canto

El resultat és doncs una via exigent on cal anar-hi amb convicció, tenir bon olfacte i un navegador de precisió. Uns tòtems ens ajudaran a protegir millor els trams de fissura horitzontal dels darrers llargs i algun ganxo podria resultar ben útil per trobar un moment de repòs en l'exigent L6. L'Ae d'aquest mateix llarg té color de poder-se alliberar en 8è grau. 

Dels espàrrecs sense xapa que parlen algunes piades nomes en vam veure un i en un lloc poc adient i innecessari. 

Komando Cerdanya, Roc dels Collars

Roc dels Collars és una paret que visito sovint darrerament per l'elevada qualitat de les seves vies, una temperatura ben agradable i un lloc salvatge i solitari. Uns ingredients que es varen repetir diumenge a la Komando Cerdanya.

Bonic diedre, L1

La via entra per una diedre (a protegir al gust), l'únic llarg pel qual vam fer servir els flotants. El segueixen un seguit de llargs exigents, protegits amb parabolts i de placa fina amb roca de 1a. Els graus són bastant apretats, en especial la graduació del darrer llarg és d'escàndol. Cal tenir en compte que el llarg de 7b+ del 4t llarg se li ha de suma 3 xapes d'Ae (que podrien alliberar-se). Coneixent els ràpels aromàtics de la canal preferim rapelar per la via. Llàstima que el darrer llarg només hi ha una xapa amb un mallon perquè en 3 ràpels nets ens vam plantar al terra.

No vam tenir ni temps ni ganes de fer dues vies, però poder gaudir del panadó (del Reig) al solet de peu de via és un plaer dels grans. Com deien els berebers "bien dormir, bien comer, bien escalar..."

L3, puntejant

L4, 7b+ i Ae

Fent material a la furgo de món germà (gràcies!)