Del Valle dell'Orco cap a casa

 

Un indret que ens va quedar pendent visitar l’any passat i que ens ha sorprès gratament, sobretot, per la tranquil·litat que s’hi respira, un fet que agraïm molt després de tants dies de massificacions. L’entorn és molt bonic i tot està prou accessible. L’únic defecte, hi fa massa calor per escalar al sol, però ho aguantarem.

Jedi Master, Sergent, 200m 6c+

Després d’un bon escalfament amb fissures de somni escollim aquesta via que a internet algú recomana per a “personas mayores”, argumentat que no s’ha de fer força. A peu de via no haguéssim donat un duro per la via, però mica en mica ens va anar servint una bona dosi  d’escalada per a tots els gustos i la vam gaudir, deixant-hi la pell. Per sort, vam escalar-la ja pràcticament a l’ombra i les tirades van quedar molt ben repartides entre els tres. Per a mi les plaques si us plau! Com a bons frikis, ens vam endur doble parell de gats.

 

 

Ens retrobem amb l’Ester. No hi ha dubte que avui ens hem guanyat el sopar. Després de molt buscar i preguntar per la vall anem a espetegar a un lloc encantador, el ristorante del Lago amb poca llum on mengem plats de la regió amb preus i servei excel·lent, molt recomanable.

Orecchio del Pachiderma + Itaca nel sole + Rattle snake 6c (6a oblig) *****

Arribem els quatre a peu de via ben acalorats. Comencem amb un 6a de diedre-xemeneia ja no dóna massa treva a escalfar. En Pau es berena la mítica fissura de la 2a tirada tot i anar curt de friends grossos. Com que les plaques són per a mi faig una tirada curteta i també la següent que, malgrat la fissura inicial, opto encertadament pels gats de placa. Mare meva quina placa més guapa i més dura. Aquí el sol és letal. Segueixo el que se suposa és una tirada fàcil que m’he d’estudiar bé i passo el relleu. Les dues darreres tirades són fissures yosemítiques autèntiques on cal apretar les dents i no encantar-se. Ho donem tot, en Pau amb volada inclosa. 

Les fissures seguiran sense ser el meu fort, però mica en mica m’hi sento més còmode i he de dir que quan no són molt difícils m’ho passo teta! És hora d’anar-nos acomiadant dels amics i de les valls alpines. Esperem retrobar-vos aviat!

 

 

 

Després de molts de dubtes i recerca, de camí a casa ens aturem a escalar a les Guillardes. Magnífica paret de 400m de desnivell amb orientació oest força accessible que permet esclar-hi a l’estiu a condició de matinar. Aquest cop escollim Patate de l’espace (400m, 7a), una via prou bona que millora amb l’alçada. Podem gaudir del pas del Tour de France per sota de la paret mentre escalem. Hem comès l’error de no matinar prou i ho pagarem car, esclant 6 tirades al sol. La recompensa és un bon bany al riu, abans d’agafar la furgo rumb cap a casa.