Escalades autour de Chamonix

La deixem caure...

Després de deixar-la caure tornem a enfilar-nos amb els mateixos dubtes de sempre: estarà sec? Una aproximació que promet ser més tranquil·la ja ens fa adonar que avui no estarem sols. La paret és plena de cordades; nosaltres no hem matinat en excés per deixar assecar la paret i esperar que ens toqui el sol.

Fidel Fiasco, Aiguille de Blaitière, 350m 6c+ (6b oblig) *****+

Una via excepcional, on totes les tirades són bones i cal escalar. Un traçat que enllaça moltes fissures boniques a protegir al gust amb trams de placa fina amb algunes xapes. Algunes de les fissures estaven molles, però això no va impedir que gaudíssim d’una jornada excel·lent on, per sort, els llargs més durs de fissura a empotrar li van tocar a en Pau.

 

 

 

Desfem camí amb moltes ganes d'instal·lar-nos i descansar però de seguida ens adonem que això no serà tan senzill. Hem deixat el material de bivac sota uns blocs a l’anada, però ara estem damunt d’una morrena gegantina amb milers de blocs, amb fites per tot arreu i sense cap referència. Pensar i recórrer la morrena amunt i avall és esgotador, però no ens podem aturar. Pentinem un territori extraordinàriament gran, durant més d’una hora. Amb els últims raigs de llum, quan l’esperança s’ha esvaït fa estona, i sense acabar-m’ho de creure, trobo tot el material. “Pau!!” Quina gran satisfacció. Quan en Pau arriba, m’abraça, talment com en un cim. És tard i estem cansats, però molt contents.

Deux goals, Aiguille de Blaitière (Pilier Rouge), 250m 6c+ (6b oblig) ****

Una via més curta ens ha de garantir arribar sense problema abans del darrer telecabina. Tot i que arribem dels primers, a la paret van apareixent força cordades. A mi la via no em va entusiasmar. La resenya del llibre em va portar bastant de cap tot el dia per entendre per on anava el traçat. Em va semblar força més difícil del què marquen les topos tot i que n’hi alguna de graus més actualitzats. La tirada yosemítica de 6c+ és física i molt inhumana.

 

 

A l’hora de rapelar ens trobem els companys bombers que ens expliquen que ahir quasi piquen bivac (com nosaltres!). El sopar de després servirà per intercanviar les aventures. No podem perdonar un banyitu al Lac Bleu abans d'agafar el telecabina.

Le mariage de la terre et du vent, Aiguille du Belvédère, 300m 7a *****

Després d’una altra jornada de mal pronòstic ens aventurem a conèixer l’altre vessant, el de les Aiguilles Rouges i per no trencar la tradició escollim un via del Piola, aquest cop sobre gneis. La via és molt bonica i l’aproximació des del Col de Montets, passat pel Lac Blanc, és preciosa. La via ens fa arquejar de valent sobre regletes i plans positius que, cal dir, ja trovàbem a faltar després de tanta fissura i també està clar que, sobre aquest terreny ens movem millor. Amb molt bon gust de boca rapelem i desfem camí, sense pressa, per agafar el telecabina a l’estació intermitja de Flégère. 

Acabem la jornada amb una bona pizza amb els companys que baixen d’un intent malparit de meteo al Mont Blanc. Les aventures segueixen i també els dies de pluja... Us animeu a seguir llegint?