Una altra jornada de pluja intensa i descans forçat que gaudim amb un dinar de fondue acomiadant el grup de bombers. Nosaltres, també ens acomiadem de Chamonix, on hem estat testimonis de grans contrastos: des de dies a la paret sols sense veure pràcticament ningú a dies de cues i embussos per aparcar, per agafar telecabines, etc. Una vall on cal pagar per respirar i on es viu el més clar exemple de mercantilització de la muntanya.
L’endemà de bon matí, travessem el túnel, ben aviat per intentar evitar una cua inevitable. Fem els preparatius i prenem el bus gratuït cap a Val Ferret. Enfilem a bon ritme cap al bivac Gervasutti. Avancem diversos grups i ens comença a agafar pànic per si no hi trobem lloc per a dormir. Finalment arribem els primers.
La nostra intenció era aprofitar el dia escalant una agulla de la vora, però tot i que jo sóc més confiada, en Pau pateix perquè ens fotin el llit. Ho intentem, però la desfilada de gent que puja és tan gran que ens fem enrere. Passem la tarda jugant i rient amb un grup de joves italians que han vingut sols a dormir i han carregat 6L d’aigua per persona, en un refu envoltat de neu i amb cuina elèctrica.
Gargantua, Petites Jorasses, 350m 6c+ (6b oblig) *****
Matinem a la força perquè i vaivé de gent dins el refu és acollonant des d’hores intempestives. Finalment ataquem la paret amb els primers raigs de sol. Arribar a la R0 ja sabíem que no seria senzill donat el retrocés del glaciar, però amb alguns friends i una mica de gest ho aconseguim. Arrenco jo la 1a tirada amb una placa llisa que em fa pensar que com tota la via sigui així ja podem plegar. Per sort, va sortint fissura (molla) i la dificultat minva.
A en Pau li toca el 6c+ de placa que no li fa molta gràcia. M’ofereixo a fer-lo, avui porto els miura i es veu prou ben equipat però no accepta i, tot i renegar una mica, l’encadena llegint i navegant a la perfecció. El segueix una altra placa extraordinàriament llisa de 6b+. 6b+??!!! M’esforço com mai a escalar sense agafar-se a res, però la placa és massa vertical. A tots dos ens sembla com a mínim més difícil que l’anterior tirada. Aquí al sr. Piola se li ha anat del tot la bola! Seguim amb una part de dalt un xic menys matinguda.
Tot i haver carregat botes, piolets i grampons creiem que anar al cim i tornar no ens permetrà arribar a agafar el bus i optem per baixar rapelant còmodament i fer el descens sense pressa. La pizza és imperdonable.
Solo per vechi coglioni, Mont de la Saxe, 200m 6c+ ****
Amb la previsió de ruixats de tarda i el cansament acumulat escollim aquesta activitat prou accessible amb ombra de matí i molt desplomada, de manera que estaríem a resguard en cas d’una pluja eventual. La roca no acaba de ser del tot bona, acostumats al granit compacte, tot ens sembla dutbós. L’escalada té un aire ordesià, amb bones fissures a protegir, blocs i llastres empotrades que fan patir i un tarannà atlètic. Sense ser una cinc estels com les de dies anteriors és un plat complet i divertit ideal per a no cansar-nos en excés i passar la tarda vora el riu amb dinar i dutxa.
Durant el passeig per Courmayer ens trobem amb l’Ester i l’Albert. Després de posar-nos al dia, viatgem plegats fins a Valle dell'Orco (veure següent capítol).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada