Rätikon

De Cadarese al Rätikon, una visita que no et deixa indiferent. Des del primer moment me’n vaig enamorar: prats verds plens de vaques pasturant lliurement, rierols, parets de totes formes i dimensions i una fresca que ens fa oblidar l’estiu.

L’arribada

Arribar-hi és tota una aventura! Primerament una carretereta estreta que recorre el pendent talment que com en un aparcament soterrani però amb un gran estimball que fa por, sobretot en cas de trobar-se un altre vehicle de cara. Passat el darrer poble, Schuders, cal agafar una pista, en bon estat, però estreta i que tambéprodueix forta impressió. Una sèrie de cartells en alemany, que no entenem, adverteixen del perill. Arribem a l’aparcament i estem sols! Màgic! Descobrim les parets força molles per la neu caiguda recentment. 

L’aproximació

Les aproximacions a paret són un regal, un passeig agradable amb desnivell moderat que ronda al voltant d’una hora, segons paret, i que jo gaudeixo molt fent amigues vacunes, que són la mare de simàtiques.

Les nostres escalades

He de dir que la impressió que tenia d’aquest lloc abans de venir era diferent a allò que hi he trobat. M’imaginava parets super verticals amb vies inhumanes, difícils i exposades on uns mortals com nosaltres hi teníem poc a fer i la realitat és ben distinta. Hi ha vies de tots nivells, i moltes de caire clàssic o alpí que recorren més de 700m. Nosaltres hem procurat escollir aquelles vies de graduació S2 perquè la referència dels S3 de Wenden ens feia por.

Galadriel, Kirchlispitzen, 400m 6c+ (6b oblig.) *****

Segurament la via més repetida de Rätikon, atès que gaudeix d’un bon equipament, tenint en compte la tònica de la zona. Una part de baix més discontínua i mur de dalt molt mantingut i en roca brutal. Un S2 que en moments puntuals per ésser S3 que fa suar la gota a més d’un i a abandonar l'ascensió a altres (ens vam trobar un mosquetó a la primera tirada de 6c+ força exigent) Rapelem la via tot i que creiem que hauria estat millor baixar caminant.

 

Kalama, Kirchlispitzen, 370m 7a (6b+ oblig.) ****

Descartem el pla A (Intifada) perquè es sostre segueix regalimant. Descartem el pla B (Sabra) en veure L1 molt moll i amb una travessa delicada. Optem per un nou pla que consisteix en la veïna de la Sabra. Una via bonica amb una part de baix amb una feixa que li treu continuitat i una part de dalt mantinguda i brutal en l’estil de roca de la zona. Sortim caminant i inspeccionant l’estat dels regalims de la paret Schweizereck.

 

Lilith, Schweizereck, 230m 7c+ (7a oblig.) ******(+)

Una via excepcional que no vam tenir esma d’acabar. L’elecció de la via no va ser clara fins que em vaig posar els gats a R1. La intenció inicial era fer la veïna Intifada, a priori més assequible però també més exposada, sobretot l’L1. Tant és així que moltes cordades fan L1 de la Lilith per després canviar-se a la Intifada, però a mi això em destrempta bastant, sobretot si s’han de fer invents estranys per canviar de reunió. Així que, encara amb dubtes vaig seguir per la Lilith sabent que tots els llargs que em tocaven de 1r eren mínim 7a+ i que de 2n no tenia treva! L1 ja va servir per posar-nos a lloc sobre placa tombada. A L2 vaig activar el mode “Paprez” i encoratjada amb el crit de “Silbergeier” vaig encadenar un llarg extraordinari (difícil, tècnic, dur i fins i tot perdedor, però amb alguns reposos). El seguia un llarg més assequible però exigent. L4 comença amb un tram de roca un xic delicada que fa mirar-s’ho bé i amb un pas concentrat i obligat al final del llarg que he de provar 3 vegades i en el qual s’acaba el meu rotpunk. L’L5 (7a+) busca el traçat perfecte, molt fanàtic i la roca un escàndol. Sense recuperar gaire, escalo L6 (7b) en travessa fina, fina! M’encanta! A R6, prou còmode, fem un repòs amb l’escalforeta d’un raig de sol i seguim. L7 descomunal, desplomat en travessa i molt de canto que fa anar jugant fins i tot amb talons, cal pila de la bona per aguantar fins al final i superar el bloc abans d’arribar a R7. Amb les porres ben inflades decidim que ja en tenim prou. 

  

 

Durant tots els dies vam tenir la sort d’escalar molt tranquils fins que va arribar dissabte i el petit aparcament va quedar totalment ple. Vaig arribar a patir per si se’ns acumularien cordades a la via, però malgrat tothom mencionava Intifada, ningú va provar la via. Sí que vam veure una cordada a la Silbergeier que tenia corda fixa de baix a dalt. 

Aquell entorn em va robar el cor i marxar em dolia. Per això vaig convèncer de quedar-nos un dia més per visitar una altra vall, tot i que la meteo no era del tot bona. El nostre objectiu era Mis Partnun a Ganstobelwand, però un xàfec ens va deixar xops abans d’arribar a peu de via i vam renunciar.