Aiguilles Dorées

Amb il·lusió em poso a narrar una sèries de capítols de les vacances de juliol als Alps. Un viatge sense rumb massa definit al llarg del qual hem donat força voltes per França, Suïssa i Itàlia. Tan és així, que vam marxar amb 12 guies i hem tornat amb a 14. També vam sortir de casa amb diverses lesions n’hi hem d’afegir unes quantes de noves. De manera que el nostre estat físic (que no era per tirar coets) i la meteorologia han definit (o limitat) una mica els nostres objectius.

Amb una parada breu per fer una via a les Trois Becs i dividir la kilometrada, ens plantem a les Aiguilles Dorées, amb poca informació prèvia, però en Pau no es va poder estar de fer la reserva al refugi lliure de seguida que va trobar disponibilitat i un sol dibuixat a meteoblue. 

L’aproximació

És quelcom a destacar perquè és llarga i exigent. Sortim amb el télésiège de la Breya des de Champex-Lac i seguim el camí com ho faríem per anar al Petit Clocher du Portalet. Passem de llarg La Cabane d’Orny i, a través d’un glacera, arribem fins un plató, des del qual travessem a la vall veïna i en una llarga baixada pedregosa arribem fins al nostre bivac. En total, vam estar un xic més de 4,5 hores de caminada. 

El bivac 

El Bivouac des Dorées és un refugi no guardat recentment remodelat i ben equipat amb estris i provisions. Disposa d’una font, que no funionava i d’una nevera plena de birres (a 5CHF) i altres boissons. Hi ha plena confiança en l’ús de les instal·lacions ja que es paga en baixar (15CHF per persona i nit). Malgrat això, la porta s'obre amb un codi d’accés que reps, via mail, al cap d’un temps de confirmació de la reserva (i que nosaltres vam rebre tard). Quan el refu està ple, com era el nostre cas, la porta queda oberta no cal el codi. Però, i en casos d’imprevist o emergència? No hauria de romandre oberta com a mínim una part del refugi? 

Les nostres escalades

L’enverse du menhir, Aiguille sans nom, 150m 6c (6a oblig.) ****

Via molt equipada que combina plaques i fissures i que escalem relaxadament en 1h30, ideal per a la tarda de la nostra arribada, amb el desgast de l’aproximació. 

Et je suis le vent, Aiguille de la Varappe, 400m 6c (6a+ oblig.) *****

Via espectacular i mantinguda, amb segell Piola que transcorre majoritàriament per fissures a protegir. Justament en aquest camp cal destacar les majestuoses tirades L2 i L10. Vam compartir dues tirades amb una cordada veïna ja que L6 i L7 pertanyen a Eole danza pour noi. Pel què fa al descens, vam rapelar amb el nus a l’estómac tota la paret i la corda no se’ns enganxa fins a peu de via.

 

Valoració

• Som uns matats i anem a darrera hora. Aquest és un lloc brutal on val la pena pujar una setmana sencera i gaudir de l’entorn. Quan hi tornem?

• La fenêtre de Saleina estava impracticable, cosa que va impedir el retorn directe des de l’Aiguille de la Varappe i, en conseqüència, va fer ampliar, de forma imprevista, la nostra estada al refugi una nit més. Els nostres genolls i turmells ho suplicaven.

• Hi la la possibilitast de combinar l'aproximació o el descens amb escalades a l'entorn de La Cabane d’Orny.