Globeros de Alaska

Quan quedes amb aquesta colla pots esperar qualsevol cosa!
M'apunto a cegues a amb ells, tot desitjant que no facin un
puja i baixa a Riglos. Anem a Montrebei! Doncs vinga!

A les 6 del matí de dissabte ja sóc dalt del cotxe. En Toni em
recull a Arenys de Munt i comencem el tour fins a omplir el
cotxe al complet, tots cap a la Globeros de Alaska. Qui més
qui menys té un neguit a la panxa per l’exigència de la via.
Jo, al seu costat, em sento super tranquila. Esmorzem a
l’Esport i al voltant de les 11 ja estem a paret. Amb les palletes
em toca arrencar escalant un primer llarg, encara a l’ombra.

Una via completa, prou exigent en tots els llargs i molt ben
equipada. En repartir els llargs entre 3, em van tocar els dos
més assequibles (1r i darrer, però també el més difícil, la
tirada de 7a+). Els llargs de 6b+ o 6c, són tots molt bons, es
deixen fer i gaudir. Crec que el llarg més puta és el penúltim
de 6c+, difícil, sobat i força obligat. El meu llarg de 7a+ em va
fer suar a mi, i a tots els companys que van venir darrere.
Vaig sortir il·lusionada, equipant una primera fissura atlètica,
després un flanqueig rebuscat, difícil de llegir, fins a caçar un
pitó. Allà hi ha un bon repòs, però no em va permetre
descansar prou com per resoldre (a vista) el pas següent
d’on penja un cordino que permet progressar còmodament
amb un estrep. Malgrat no encadenar vaig seguir amb la
intenció d’escalar en lliure (no portava estrep) i em vaig maleir
els ossos quan, després d’una excursió per la placa per la
dreta no era capaç de xapar un pitó. Segons diuen alguns
lolos, si vas lliura te l’has de saltar, jo vaig xapar molt in
extremis.

Vam quedar tots molt satisfets, de la via i de la gran
companyia. El segell ganxets és aposta segura!