Pàgines

dimecres, 6 de març de 2019

Aquest no és el meu terreny de joc

Fa una setmana vaig visitar per primera vegada la paret de Font Freda, la idea inicial era anar a Montrebei, però la proposta de conèixer un lloc nou també m'omplia. La via escollida, Muerte o Tatanka, de l'Albert Salvadó i companyia. Mentre perseguia a Lo Salla pel camí de retorn de la via va néixer la proposta d'obrir una línia nova, aprofitant el projecte que el Mica va deixar a mitges fa molts anys. Ell narrava les possibilitats de la paret, tot posant fites marcant el camí de retorn, metre jo escoltava atentament, esbufegant, a uns metres de distància.



Em vaig sumar al projecte de seguida. Així que vam acordar dedicar-hi els tres dies de pont de Carnaval, durant els quals la paret de Font Freda només va rebre la nostra visita.

Dissabte ens vam plantar "de bon matí" a peu de via amb un senyor porteig de material. Durant la jornada vam obrir 2 llargs i escaig. Un primer llarg molt llarg de 60m (6a+/6b), un segon llarg que comença per una fissura on hi vam deixar algunes xapes per a què es pugui fer bé en lliure. Després d'una tram més atlètic, sortim en una placa disfrutona que es va currar Lo Salla, amb un pas pujadet de to especialment (6c+/7a).




L'endemà ens llevem d'hora, però la jumarejada fa que no comencem a obrir fins ben bé les 10h. En Salla li fot canya per acabar el 2n llarg i enceta el 3r cap a un diedre. 




Dilluns, amb més fred i vent, amb un esgotament general matinem encara més per la jumarejada monumental que ens espera.  Sense acabar-me de recuperar de tot, continuo un llarg força simpàtic en lliure amb un flanqueig catxondo, segueixo per una fissura diagonal en artificial, hi deixo alguna que altra xapa. Lo Salla m'agafa el relleu i amb el seu bon ull remunta un mur vertical amb fissures horitzontals vilanovines que deixen bon canto. Què guapo!! Munta la reunió al davall. Remuntem petate i surt en lliure unes 50m fins a una gran cova que compensarà les darreres reunions incòmodes. A crits li faig arribar el taladro i finalment escalo fins la reunió. Quin goig de llarg, molt més senzill però de roca bona i escalada elegant. Quasi no netejo res... 











He après tantes coses en tant poc temps! Tinc dos grans mestres: la muntanya i Lo Salla. Aquesta via, que espero que puguin gaudir molts/es, serà una prova del meu esforç i enginy i, alhora, una prova d'una aprenent que s'enfronta per primera vegada amb molts dubtes nous i moltes situacions que, per moments, han superat totes les meves forces. En definitiva, aquesta experiència està essent molt gratificant per l'aprenentatge i la descoberta. I l'esforç i motivació que hi dedico fan que estigui molt orgullosa de la feina.


Mai estaré prou agraïda a aquest i tots els grans mestres que us heu creuat a la meva vida i m'heu fet descobrir l'escència de l'escalada. Gràcies Salla, gràcies família i amics/gues!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada