Darrerement hi ha moltes coses que se'm remouen per dins, però n'hi ha una d'especial que m'ha empès a tornar escriure. Després de la pèrdua d'un fidel i molt estimat seguidor no trobava res prou digne.
No m'imaginava que tornaria la batalla de l'Ebre, que hauria de tornar a sortir el carrer com fa deu anys, que hauria de tornar a lluitar com ho va fer el meu avi quan tenia 15 anys. Aquest riu ja ha vist vessar massa sang, deixeu-lo estar tranquil!
No em posaré a debatre els arguments en contra perquè crec que són més que clars. Ho vaig estudiar en detall amb el meu treball de recerca de batxillerat i no tinc dubtes, des de llavors res no ha canviat.
O potser si que ha canviat alguna cosa? Que en Rajoy seguexi els passos d'Aznar no em soprèn però, i la posició del Govern de la Generalitat? I la de CIU? Fa un decenni que CIU pactava amb el PP, donant suport al PHN, sense escoltar la veu de tot un poble que sortia al carrer dia rere dia. Però ara seria un suicidi pel nacionalisme oi pactar amb el PP?
La impotència i la ràbia que sento vers ells és tant gran, és un odi tant profund. Respecto la gent que té ideals diferents als meus, com també respecto les diferents religions, cultures i races. Però no suporto que m'enganyin. Detesto que la gent tingui tan poca memòria i continuï escollint representants corruptes, estafadors i mentiders. El meu país no millorarà amb la independència si continua estant a les mans dels mateixos.
Avi, iaia, no patiu, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar la batalla de l'Ebre. Només espero no trobar-me segons qui a les manifestacions perquè en el vostre nom no dubtaré ni un segon en escopir-los a la cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada